dimarts, 29 de març del 2016

ONTARIO, BOSC DE VERSOS


Fotografia Troy Moth-Bosc canadenc

BOSC DE VERSOS
ARRENGLERATS MOLT JUNTS,

ELS ARBRES INFINITS,

ATAPEÏTS I JOVES,

EM PRIVEN DE MIRAR

EL POEMA QUE AMAGUEN.


MÉS ENLLÀ DELS LLARGS TRONCS,

MÉS ENLLÀ DE LA FRONDA

DE FULLES QUE ES BARREGEN,

ALBIRO 
LA LLUÍSSOR ESMICOLADA

D’UN LLAC QUE POT SER EL MAR

I QUASI NO EXISTEIX,

PRESONER DEL PAISATGE.


BOSC DE VERSOS,

DEIXEU-ME DESCUBRIR

EL VOSTRE MISSATGE.


TRONCS, CAPÇADES I FULLES

I TERRES, MARS O LLACS

HAN DE SER TRADUÏTS

QUAN SE’M PERMETI

LA NECESSÀRIA TALA,

L’ESPORGACIÓ SAGRADA

QUE EM MOSTRI, 

ETERNA

LA LÍNIA,  ARA SECRETA I PURA,
DE L'OCULT HORITZÓ.


ONTARIO
Glòria Abras Pou
Versió provisional inèdita


4 comentaris:

  1. Entiendo el poema como una tala, de todo lo superfluo. Tu bosque parece listo para florecer...

    ResponElimina
  2. Es una acertada interpretación. Siento nostalgia del horizonte oculto por el bosque.
    Gracias por tu comentario, Barbe.

    ResponElimina
  3. aunque sea provisional... una gloria leerte!

    un abrazo



    ResponElimina
  4. Tus palabras son un generoso abrazo que correspondo. Hasta siempre querida pilar.

    ResponElimina