EL TURISME DEL TERROR (I) : VARSÒVIA

Polin Museu, Varsòvia

Varsovia judaica és el títol d’una petita guia que et proporcionen a l’oficina de turisme de la capital polonesa, una ciutat tan recomanable com torbadora a causa de la seva història recent i les empremtesque hi ha deixat.

Mentre que els efectes de la Segona Guerra Mundial han quedat gairebé esborrats gràcies a una espectacular reconstrucció del barri antic, els tràgics esdeveniments de l’Holocaust hi són ben presents i ens ofereixen una ruta diabòlica de retorn al passat.

Podríem començar pel recentment obert Museu Jueu, Polin, un centre temàtic, una àmplia exposició o un festival multimèdia més que no pas un museu pròpiament dit (gairebé no hi ha peces originals), molt ambiciós en la seva voluntat de mostrar la història dels jueus a Polònia des de l’edat mitjana. Tot i que espectacular i ric en recursos, al meu parer, no sempre és encertat. Fascinant, excessiu, irritant, nostàlgic i sorprenent, el recorregut -que no escatima mitjans- es presenta embolcallat en l’arquitectura, pretesament simbòlica, però sobretot impecablement neta i elegant, del finès Rainer Mahlamäki.

Al davant, hi podem veure el colpidor i expressiu monument als herois del ghetto, davant del qual Willy Brandt es va agenollar el 1970, en un gest espontani i d’elevat valor simbòlic, que va contribuir a fer-lo mereixedor del premi Nobel de la Pau.

Partint d’aquest monument, podem continuar fins a Umschlagplatz, on una construcció commemorativa assenyala el punt des d’on els jueus del ghetto eren deportats cap al camp d’extermini de Treblinka. Al llarg del camí, diversos blocs de pedra recorden aquest periple, i en un punt d’aquet mateix recorregut, al c/ Mila, també ens podem aturar al monòlit de pedra que testimonia el lloc on s’amagava la Resistència jueva.

El cementiri jueu –encara actiu- és un altre indret esfereïdor. Aquest enorme camp d’arbres i de tombes, en molts casos enderrocades o ruïnoses, ens fa pensar en la brevetat de la vida... i ens recorda que en els anys del nazisme, per al poble jueu, hi havia mort més enllà de les càmeres de gas.

Cal recordar que el ghetto de Varsòvia, creat pels nazis el 1940 per aplegar-hi població jueva tant de la ciutat com d’altres procedències, va protagonitzar un aixecament el 1943 i, per aquest motiu, els nazis el van destruir completament aquell mateix any, després de vèncer els revoltats. Però al c/ Sienna, 55 (accés pel c/ Zlota, 62), encara es conserva un petit tram del mur que delimitava aquell ghetto. El vaig a veure. Em pregunto com un tros de paret tan insignificant pot tenir tan significat, i m’inquieta pensar que fa un parell de nits que dormo confortablement dins el recinte de l’antic ghetto.

A continuació em dirigeixo cap al c/ Chlodna, 22, lloc on hi havia el pont que unia el petit i el gran ghetto. Al museu Polin he après que els jueus havien de fer via quan hi passaven, ja que tenien prohibit entretenir-s’hi contemplant les persones “lliures” que circulaven per sota.

Encara ens podríem estendre molt més. Tan sols esmentaré, per proximitat en l’espai, l’única sinagoga de Varsòvia que va sobreviure a la Segona Guerra Mundial, el local de teatre yiddish i l’antic ambulatori... Tot molt interessant en una ciutat i un país on, segons que ens diuen, ara regna l’harmonia. Tant la petita guia com el que es pot llegir al llarg del recorregut serveix per recordar que les coses no anaven tan bé sota els nazis alemanys. També la guia ens informa que, després, el règim comunista va ser el responsable de les males relacions amb Israel. Mentrestant, no em deixo de preguntar què hi pinta en tota aquesta història el molt catòlic poble polonès. On era, mentre es cometien tantes atrocitats? I ara, on som ara, tots plegats, quan se’n cometen tantes altres?

Edipa Maas

Com heu pogut veure avui CertaGlòria us presenta una valuosa col·laboració de primeríssima mà. Edipa Maas, que viatja compulsivament, ha acccedit a petició d'aquest blog, redactar l'excel·lent reportatge que heu pogut o podreu llegir i que tindrà -queda ben indicat- més d'una part.
La intrèpida senyora Maas va volar diumenge passat a la tarda amb destinació Varsòvia. Per enllaçar el vol que va sortir de Barcelona, va haver de romandre hores a l'aeroport de Brusseles. Esfereïdor.
No és aquest un post feliç. No ho podria ser de cap manera ni pel que va passar ni pel que passa. El pensament fa trista la mirada i reclama un dolorós silenci. 

Fotografia: Holocaust Studies in Haifa