dilluns, 30 de maig del 2016

EN EL RECORD, TRESOR

















TRESOR

Encara em puc imaginar
que aturo el temps
i et veig, et toco, et beso
en un instant que allargo
fins a recuperar l'antic
i conegut inici de desmai,
la màgica pulsió,
la humida febre
que em feia resseguir-te
els llavis amb els dits
i aprendre't de memòria
el furiós i salvatge,
dolç indret de l'amor
que m'he quedat per sempre.

Glòria Abras Pou


                                                                                   
LES ALES DEL SILENCI
Abras Pou, Glòria
Editorial Òmicron, 2012

Fotografia:
Estanque, 1922
pintura de Timoteo Pérez Rubio (1896-1977)

dimarts, 24 de maig del 2016

COM UNA DEDICATÒRIA


Fotografia: Portada de disc--Amazon
Un regal despertar-se de matinada conscient de que encara et queda estona per dormir o reposar desperta i un regal augmentat per l'estimada petita i fidel ràdio afegint-hi una cançó inoblidable interpretada de forma única Canta Rosemary Clooney Tenderly que vocalitza amb tota la calidesa necessària.
Voldries tornar-la a escoltar i així ho he fet i us la porto perquè qui vulgui comparteixi amb mi l'intimista dolçor que transmet amb mestria la gran cantant estatunidenca.
Rosemary Clooney va néixer el 1928 i ja de ben jove es va dedicar al cabaret en les vessants de ballarina i cantant. Va entrar al jazz amb molt bon peu perquè les seves qualitats eren congènites per un cant tan sentit, sensual i animic al mateix temps. Per desgràcia a partir dels anys 60 una depressió important la va convertir en addicte a les drogues. La seva carrera va conèixer el declivi però, afortunadament, es va refer i va retornar a les seves ativitats artístiques. Va tenir grans amics entre els quals Bing Crosby amb qui va enregistrar "White Christmas".

Rosemany Clooney es va casar amb l'actor José Ferrer nascut a Puerto Rico d'origen català. Hi va tenir dos fills. Quan Ferrer va ser mort, Clooney va celebrar un segon casament sembla ser que basat en la companyia i l'amistat. Quan va morir l'any 2002 va constar en la làpida de comiat la seva relació amb Blanche Mae Chambers, amiga des de l'infantesa, de raça negra i intensament lligada a Rosemary Clooney fins a la fi del seu temps, l'any 2009.

No podria acabar la ressenya sense dir el que quasi tothom ha suposat o sap, Rosemary Clooney era tia de l'actor George Clooney un dels qui va portar el seu fèretre quan la varen enterrar.

Tenderly doncs per a Rosemary Clooney, per a Crosby, per a Ferrer, per a Blanche Mae Chambers.
I per a George.
I per a tots vosaltres!!!

Video:
boopkid
Autors de Tenderly: Wlter lloyd Grass i Jack Lawrence, 1946
Fonts biogràfiques. Wikipedia i Blanche Mae Chambers
e

dimecres, 18 de maig del 2016

UN LONDRES , UN COVENT GARDEN


Covent Garden-Apple Market- Fotografia Europetrotteur
Tornar d'un lloc que m'agrada no em resulta mai fàcil. No hi ha dolor perquè els peus reconeixen el terra de la casa que, abandonada uns dies, ens espera i acull sense rancúnia. Però jo, avui dimecres, encara tinc als ulls la llum blanca de Londres, la verdor eternament humida dels seus parcs, la lluïssor de vidres, miralls, mosaics i el ciment dens i pàl·lid dels palaus i dels ponts i també el material fangós de les cabanes que assorteixen la peculiar i gran ciutat.
Se'm pot dir que cada ciutat, fins i tot cada poble, cada racó, tenen un color propi i és veritat. Faig esment als tons londinencs que encara guardo a la retina, encesos o apagats segons moguin els focus els invisibles tècnics d'il·luminació. Durant el dia Londres ofereix molts i diversos efectes d'escenari teatral. Hi ha una llum diferent per cada instant de temps que passa des del matí assolellat fins al boirós capvespre passant per migdies d'estranya definició que fins que arriba la nit i el seu blau puntejat per les fileres de bombetes dels fanals que ens mostren els
camins.
Covent Garden segueix essent un dels meus pols d'atracció. Fa anys que els turistes hem convertit la zona en un parc temàtic. Cap indret d'èxit s'escapa d'aquest fet, ni Florència o, sobretot, Florència.
He pogut veure i escoltar un Tannhäuser que jo, no exigent, qualifico amb un notable alt. Un Peter Seiffert encara valent però just en els passatges compromesos -n'hi ha uns quants- fa el personatge amb convicció i wagneriana professionalitat. Tenim també a Emma Bell soprano que canta, diguem que com els àngels, el dolç i espiritual personatge de la reina santa Isabel d'Hongria. Sophie Koch representa una Venus que m'agradaria més si no em perseguís sempre el cànon que suposa per mi la Venus que canta Waltraud Meier. Christian Gerhaher té una veu bellíssima i un cant exquisit però el seu Wolfram és quasi un murmuri en la preciosa ària coneguda popularment com "Cançó de l'estrella". Ed Lyon canta un Walther de molt bon escoltar i Stephen Milling fa el Landgrave de Turíngia amb una veu segura, imponent i elegant mentre el jovenet Raphael Janssens s'escanya en el seu cant de nen pastor. La resta se'n surt bé. El cor transmet tota l'espiritualitat requerida i, especialment, en el passatge dels pelegrins on l'entrada de l'orquestra, com sempre, resulta impactant. Dirigeix Harmut Haenchen amb baqueta decidida aconseguint el so adequat que ha de conformar un tot amb el cor i els solistes. La posada en escena va firmada per Michael Levine que és discreta però no mancada d'originalitat sobretot en els passatges del Venusberg.
Porto a Gerhaher en un video que supera notablement el directe que jo li vaig sentir.
Un bell espectacle dins del teatre i teatre constant als escenaris dels carrers de l'entorn.

Aquesta entrada l'he fet pensant en Fede i Joaquim, mestres operàtics. Joaquim Hernández Puig és el brillant conductor d'un dels millors blogs de música del món IN FERNEM LAND.

Video: Cittacentro1

dijous, 12 de maig del 2016

I AM GOING TO LONDON



SALUTACIONS QUAN JA EM FALTEN NOMÉS HORES PER ARRIBAR A LA SUPERBA CAPITAL DE GRAN BRETANYA.
QUAN TORNI ESPERO PODER EXPLICAR-VOS COSES.

KISSES,

      Glòria


Fotografia, London Battersea Power Station, Inhabitat

dimarts, 10 de maig del 2016

ESCRIC EL TEU NOM, OLGA XIRINACS

Rocio Montoya, Collages

Feliç aniversari, Olga.
Per a mi no hi ha res mes difícil que escriure a una escriptora única. Com ho ets tu.
M'aconsello resignar-me a la senzillesa i no tenir cap pretensió de sorprendre't.
Hauria d'inventar paraules i formes noves de dir les coses sense cap garantia, malgrat
l'esforç, d'arribar a complaure't. Sé que m'agrairies la intenció. Poc més podries fer tu que ja tens tots els mots i totes les imatges.
Bloomsbury és,  sense tu, un paisatge inacabat.
T'he portat una bellíssima peça tocada al piano, un dels teus instruments. Com a les postals que escrivíem d'infants escric:

Desitjo que t'agradi. Que cada nota viatgi del meu cor fins al teu.
Feliç dia d'avui 11 de maig i feliços també els incomptables dies que seguiran aquesta data que és la teva festa.

Un petó ple d'afecte,

Glòria

Video: Jose M. Armenta, Piano: Jose M. Armenta
Composició: Cavatina de la banda sonora de la pel·lícula "The deer hunter"
Autors: Myers/Simon, escrita originalment per a guitarra cñàssica.

dijous, 5 de maig del 2016

AMAGATALLS SECRETS



De quasi tothom és conegut el poema"Veles e Vents" del poeta valencià Ausiàs March nascut l'any 1400.
S'han escrit tantes lloances -i mai suficients- d'aquest poema que poca cosa hi puc afegir jo. Dir que quan l'escolto entro en un univers diferent i em transformo en colom i alço el vol sobre el mar perseguint un horitzó banyat de llum de plata que sembla que m'esperi.
La cançó sobre aquest text bellíssim va ser musicada per Raimon l'any 1969 i arranjada per Manuel Camp. Se n'han enregistrat versions diverses. La de l'autor és visceral, un so que proclama la força de l'amor, de l'enyor i la mort. Raimon no hauria pogut estar més encertat per fer arribar al carrer la veu d'un poeta que sempre havia pertangut al món dels estudiosos, de les elits sensibles que tenien accés als versos d'Ausiàs March,  poeta en llengua catalana equiparable a Petrarca si bé la seva concepció de l'amor és molt més realista i terrenal que la de l'italià enamorat de Laura.

Per compartir aquest tresor amb tots vosaltres jo he triat la delicada però punyent versió que canta Ester Formosa acompanyada per Toti Solé.

"Veles e vents" narra la història d'un viatge des d'Itàlia a València en busca de l'estimada. L'autor no sap si ella correspon al seu amor i demana ajuda als vents per tal d'arribar aviat a terra. Ausiàs March parla del mar, dels peixos, dels ocells però el mar és el protagonista que transporta al poeta agent d'amor, captiu de les veles i els vents. La història és melangiosa com si el poeta pressentís el fracàs i està plena de cites que ens porten al misteri: "camins dubtosos, amagatalls secrets, humils precs".  La música de Raimon demana una veu que soni com un clam, com un cant i també com a pregària. "Amor de vos jo en sent més que no en sé" o "jo tem la mort per no ser-vos absent/ perquè amor per mort és anul·lat" són només una mínima mostra del talent del poeta que sempre es caracteritza per la seva elegant intensitat, pel seu ritme inequívocament cerimoniós, per l'impecable tria de cada mot. 
M'hauria agradat transcriure una traducció en llengua castellana però les poques que he trobat són molt ben intencionades però tan literals que desdibuixen les virtuts del poema i no permeten que sigui entenedor. Si algú coneix una traducció prou digna de l'original se li prega m'ho deixi saber. Agraïda.

Vibreu amb els meus afectes!

Fonts: Blog Vivències
                                                                                                         Il·lustració: Fotografia Pinterest
                                                                                                         Video: dm38bcn

Veles e vents han mos desigs complir (1969)
(Ausiàs March - Raimon)

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul•lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

EMAS upv
VLC-CAMPUS CAMPUS HABITAT
Com s'hi arriba I Plánols I Contacte
Universitat Politècnica de València © 2012 · Tel. (+34) 96 387 70 00 · informacion@upv.es