dimecres, 30 de setembre del 2015

COM LES VELLES POSTALS

Edifici de Zaha Hadid-Nova York






Em perdo a la gran ciutat. Si em trobo i torno una cosa o altra us explicaré.


No m'oblideu. Jo no us oblido.

dimarts, 22 de setembre del 2015

LES VARIANTS DEL DESTÍ SEGONS JORGE LUIS BORGES

Para que su horror sea perfecto, César, acosado al pie de la estatua por los impacientes puñales de sus amigos, descubre entre las caras y los aceros la de Marco Bruto, su protegido, acaso su hijo, y ya no se defiende y exclama: ¡Tú también, hijo mío! Shakespeare y Quevedo recogen el patético grito.
Al destino le agradan las repeticiones, las variantes, las simetrías; diecinueve siglos después, en el sur de la provincia de Buenos Aires, un gaucho es agredido por otros gauchos y, al caer, reconoce a un ahijado suyo y le dice con mansa reconvención y lenta sorpresa (estas palabras hay que oírlas, no leerlas): ¡Pero, che! Lo matan y no sabe que muere para que se repita una escena.




 

Jorge-Luis Borges  - LA TRAMA





 Web: Beforethey - Gauchos



De vegades les paraules ens fugen. I les històries, per petites que siguin, no poden existir sobre el blanc paper desconsolat. Davant
la possibilitat de publicar un paisatge que haurem pres d'un altra blog, preferim, amb inexplicable atreviment, prendre  paraules del poeta, del gran poeta que convertia en clàssic tot el que escrivia i feia de les proses i els versos una àlgebra incanviable, una subtil, inoblidable sessió d'hipnosi . Llegir Borges és entendre perquè, de vegades,  les paraules es neguen a acudir a la cita que pretenem nosaltres i, com si fos una forma de càstig, ens posessin de cara a la paret. El premi hauria estat assaborir el talent del mestre, el càstig és la paràlisi d'un ser embadalit per les paraules que ell no podrà firmar mai.  Llegir Borges és tancar els ulls i escoltar. I conformar-se de la mudesa que, amb una mica de sort, serà tan passatgera com un mantell de boira que, a la propera cantonada, haurà deixat de ser.

Glòria Abras Pou

dissabte, 5 de setembre del 2015

VICENT ANDRÉS ESTELLES, NO HI HA HAGUT EN EL MÓN UN POETA COM TU



No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb certa  negligència. No puc dir el teu nom.

No és  un desig tan sols sexual, conjugal
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta. 


Vicent Andrés Estellés


Al gran poeta de Burjassot li encantava Ausiàs March però era també un incondicional del xilè Pablo Neruda amb el qual comparteix -i ho dic sense cap por- passió i  talent per riure's dels poetes més eximis que canten la vida i la ploren també. Ocells i llacs, paracaigudes cecs, cireres i rajoles, geners i junys que cada any tornen iguals i diferents. I l'amor que no mori. Estellés és, segurament, un dels poetes més eximis de l'olimp universal prescindint de l'idioma en el que va escriure.  Té amagada en el cor la secreta llavor dels petrarques.

Traducción literal al castellano:

No puedo decir tu nombre. O lo digo negligentemente,
No puedo decir tu nombre. Ciertos días, ciertas noches
me pasan ciertas cosas. Entonces tengo el deseo de tí
Te conviertes entonces en mi única pátria.
No puedo decir tu nombre. Esbelta, tierna. cálida
Terriblemente esbelta, de pie, como una pátria.
No puedo decir tu nombre pues si lo digo he de hacerlo
con cierta negligencia. No puedo decir tu nombre.
No es como un deseo sexual, conyugal.
Es el deseo del río, de la sábana, de la broza.
Es un instinto de pátria. Es el deseo del árbol  
y del cielo y del cántaro, y el jarrón y la arcilla.
De ser y ser del todo, plenamente : Tener pátria.
Y una pátria libre, y luminosa,  y alta.

Traducción literal del catalán-valenciano al castellano.

Si podeu llegiu amb veu alta la versió original. I després intenteu respirar si us queda un bri d'al·lè.