 |
| Fotografia Troy Moth-Bosc canadenc |
BOSC DE VERSOS
ARRENGLERATS
MOLT JUNTS,
ELS ARBRES
INFINITS,
ATAPEÏTS I JOVES,
EM PRIVEN DE MIRAR
EL POEMA QUE AMAGUEN.
MÉS ENLLÀ DELS LLARGS TRONCS,
MÉS ENLLÀ DE LA FRONDA
DE FULLES QUE ES BARREGEN,
ALBIRO
LA LLUÍSSOR ESMICOLADA
D’UN LLAC QUE POT SER EL MAR
I QUASI NO EXISTEIX,
PRESONER DEL PAISATGE.
BOSC DE VERSOS,
DEIXEU-ME DESCUBRIR
EL VOSTRE MISSATGE.
TRONCS, CAPÇADES I FULLES
I TERRES, MARS O LLACS
HAN DE SER TRADUÏTS
QUAN SE’M PERMETI
LA NECESSÀRIA TALA,
L’ESPORGACIÓ SAGRADA
QUE EM MOSTRI,
ETERNA
LA LÍNIA, ARA SECRETA I PURA,
DE L'OCULT HORITZÓ.
ONTARIO
Glòria Abras Pou
Versió provisional inèdita
Entiendo el poema como una tala, de todo lo superfluo. Tu bosque parece listo para florecer...
ResponEliminaEs una acertada interpretación. Siento nostalgia del horizonte oculto por el bosque.
ResponEliminaGracias por tu comentario, Barbe.
aunque sea provisional... una gloria leerte!
ResponEliminaun abrazo
Tus palabras son un generoso abrazo que correspondo. Hasta siempre querida pilar.
ResponElimina