dissabte, 23 de gener del 2016

ROSA DE NINGÚ

PSALM

 
Felix Nussbaum--Camp Synagogue at Saint Cyprien, 1941

Paul Celan
traducció de Karen Müller i Andreu Vidal


Ningú ens pasta de nou de terra i fang,
ningú invoca la nostra pols.
Ningú.



Lloat siguis, Ningú.
Per tu volem
florir.


 Cap a tu.

Un no-res
érem, som, seguirem
essent,
la del no-res,
la rosa de ningú.



Amb
estil d’ànima clara,
l’estam cap al cel erm,
la corona rogent
pel mot de porpra, el que cantàrem
damunt, oh! damunt
l’espina
.



Paul Celan va néixer l'any 1920 al Regne de Romània, actualment Ucraïna, en una família jueva de parla alemanya.  
La seva poesia, molt prestigiosa, està escrita en alemany.
Els seus pares varen morir als camps d'extermini.
L'any 1955, Celan es va nacionalitzar francès i es va instal·lar a París.
Tota la seva poesia reflecteix el dolor de i per l'holocaust.
Es va suïcidar tirant-se al riu Sena l'any 1970. 


Fotografia, Pintura de Felix Mussbaum nascut a Alemanya l'any 1904
Estudiant d'art i pintor considerat, els nazis l'obliguen a plegar. S'exilia a Bèlgica.
Més tard  ell i la seva esposa són deportats a Alemanya.
L'any 1944 els seus pares i germans són gasejats. Ell i la seva esposa pateixen la
mateixa sort. Té 39 anys. Passa a Auschwitz.
Se'l considera el pintor de l'holocaust.


En trista memòria de l'holocaust. Dia 27 de gener.


Fonts: Wikipedia
           Blog Triana Arts
          Poemes de Celan en català

divendres, 15 de gener del 2016

"LAS MANOS CORTADAS" , UNA TROBALLA


Acabo de llegir "Las manos cortadas" de Luisgé Martín (Madrid, 1962) i em pregunto què llegiré ara atès el gaudi que m'ha proporcionat la immersió en aquesta història on s'hi barregen sàviament elements reals amb altres de ficticis. Podem preveure, junt amb el narrador, quantes veritats i mentides s'alternen en una trama tan enginyosa com magistralment escrita però fins el final no ens quedaran els caps lligats i mentre, haurem clavat els ulls a 464 pàgines de bona literatura desitjant que la novel.la no s'acabi perquè el lector troba el plaer d'haver caigut captiu d'una trama magnètica i això no passa tan sovint. 
Si l'estructura de la novel·la sempre està controlada amb precisió científica, no és menys lloable l' utilització de l'idioma que, de manera envejable, llueix un ventall de matisos. El vocabulari mostra una riquesa no gens habitual en altres escriptors en llengua castellana que triomfen a la península i les illes. Fins i tot hi pot haver qui titlli un llenguatge tan esplèndid d'excedit. I és cert que Luisgé Martín sembla estar en poder de totes les paraules que li ofereix el fèrtil idioma castellà i també sembla haver escrit l'obra a raig atès el ritme tan ben mantingut d'un llibre que en tanca molts d'altres perquè "Las manos cortadas" és una novel·la de pobres i rics, de bons i dolents, de clarors enlluernadores i abismals obscuritats.  No voldries que s'acabés mai i, a l'hora, vols arribar al final i alliberar-te d'un text tan seductor sempre al servei d'una narració densa i rica en continguts.  
A "Las manos cortadas" hi trobem la novel·la d'intriga, sobretot,  però també l'empremta del fulletó del segle XIX, de la moderna novel·la negra i de l'actual culebrot de qualitat. Una sòlida trama,  biga mestra, suportant les diverses subtrames  que conformen l'estructura impecable d'un superb edifici racional i brillant. També,  mentre païa la lectura, he pensat en la música, en una hipnòtica melodia central de la que neixien fugues inesperades, sorprenents dissonàncies i contrapunts insospitats. 
No recomano aquesta novel·la però si algú, induït per la lectura d'aquest apunt, decideix  llegir-la, espero que la gaudeixi tant com jo.

Treinta años después del golpe militar de Pinochet, el escritor Luisgé Martín, narrador y protagonista de la novel·la, decide acudir a una misteriosa cita en la que le seran entregadas unes cartas manuscritas que podrían destruir la imagen de uno de los revolucionarios más singulares del siglo XX: Salvador Allende.

De la contraportada del llibre

(...) A Diego Martín lo detuvieron los carabineros el mismo día en que se produjeron los incendios. Estaba en su barracón, desayunando, y no opuso resistència. A pesar de eso le trataron con brutalidad, le sacaron a golpes y le arrastraron por el suelo pedregoso hasta la camioneta en la que iban a trasladarle. (...)

Fragment de "Las manos cortadas" escollit a l'atzar.
Imatge: Cupped hands-Woo


Las manos cortadas
Martín, Luisgé
Alfaguara
Santillana Ediciones Generales S.A.
Madrid, 2009

divendres, 8 de gener del 2016

CURT I LLEUGER



 

Finalment he visitat al mèdium, un home escarransit, la cara demacrada, els ulls ocres, quasi grocs. Li he demanat que em parlés de mi. M'estima o no m'estima? Sempre desfullant l'eterna margarita. M'ha fet cartejar una baralla de tarot, després m'ha demanat que escampés quatre cartes. Com que jo no conec els arcans del tarot, l'he escoltat mirant les cartes mentre ell em deia que algú em protegia des d'un altre univers i que també estava protegida aquí per algú, encara viu, relacionat amb la feina. La tercera carta l'ha fet parlar de la salut. Ha encertat que havia estat molt delicada i que m'havia de cuidar. No em calia tenir por però sí, precaució. I després he vist la carta del penjat, potser la més famosa. El cor m'ha fet un salt desagradable que s'ha anat amortint mentre el mèdium, mirant-me fixament des dels seus ulls de bassa bruta, ha sentenciat: Ja ho veu, la carta del penjat. Aquest noi que vostè estima tant també ho està de penjat, però per vostè. No perdi el temps i afluixi-li la corda.
He pagat i he sortit corrent. És veritat o no?  M'estima o no m'estima? Qui em podria informar de manera seriosa si el mèdium interpretava bé la realitat o tal vegada em mentia?. Penso que hauré de consultar un altre mèdium per constatar el què m'ha dit aquet. I així...successivament.




Glòria Abras Pou
Curt i lleuger
Conte inèdit


Fotografia: Blog Two Bee