dimarts, 25 de juliol del 2017

BLAI BONET, NARRATIVA ANTOLÒGICA

Resultat d'imatges de FUSILAMIENTOS fotografía
Fusilamientos- Font: Blog, Visiones de la crueldad



(...)
El cotxe, enfront del cementiri, encengué els fars i enfocà tota la tàpia. Se veien les passioneres verdes que penjaven damunt la paret. Els uniformats deixaren els fanals en terra; llevaren els grillons als homes i els homes estenien els braços , vinclaven les cames com si haguessin de caure i cridaven dient noms de dona i d'home. Deien els noms d'home amb una veu particular, amb una veu petita i més esqueixada, com si anomenessin el nom d'un noi. Amb la culata del fusell els empenyien cap a la tàpia. Se posaren en filera molt junts, de cara a la paret. Ploraven com ases. A dos metres de distància, els milicians dispararen els fusells metralladors. Tots varen caure d'esquena amb els braços estesos, com titelles. Després se sentien un gemecs llargs, dèbils. S'hi acostà un home amb una pistola - ¡pam, pam, pam, pam! - i se va estendre un silenci estirat damunt tot el camp. El cotxe apagà els fars i la tàpia quedà quasi negra, amb una mica de lluna damunt les pedres. Cantà un ocell dins una alzina . I els olorosos pins se movien, olorosos i verds, sota les estrelles.  (...)

EL MAR
Blai Bonet, 1958

CLUB EDITOR
1ª EDICIÓ, MARÇ DEL 2011
bARCELONA

Blai Bonet, Santanyí, Balears, 1926, Cala Figuera, 1997

Faulkner hauria gaudit llegint-lo i, tal vegada, hauria sentit enveja.

dijous, 13 de juliol del 2017

MARIA CABRERA CALLÍS, ESTACIÓ D'ENLLAÇ

Estació de tren de Badalona.JPG


INTERLUDI A LES VIES

Sec a l'estació

el viure a les vies
el pas de les hores
el ferro a les venes

tan fàcil
i un fil de vent
resseguint-li les galtes.


Maria Cabrera Callís


EPÍLEG A LES VIES

          Lectura en clau vitalista
          per a qui un dia ballava
          amb mi sense sabates.

Sec a l'estació del viure
a les vies el pas de les hores

el ferro roent a les venes
tan fàcil
i un raig de sol
resseguint l'esperança
.

Maria Cabrera i Callís

També ens hem acompanyat molt les vies i jo. Maria Cabrera en fa música poètica i jo, fins ara, n'he fet suggeridor silenci tancat en el meu cap. M'ha encegat els ulls el gris viu de les vies que viuen dibuixant línies paral·leles que, de tant en tant, es creuen en insòlits revolts que segueixen els capricis del paisatge. I de vegades s'han parat els trens perquè ens hem dit adéu o fins demà o que et vagi bé. O res. I de vegades s'han parat els trens perquè a les vies hi hagut sang. Sempre acabo recordant-la. Roja i lluent, la sang.

Maria Cabrera i Callís va néixer a Girona l'any 1986. 
Val la pena llegir i rellegir els seus versos.
Ella diu que "la poesia és música que es fa amb paraules".
Jo hi afegeixo, les paraules són música.

Glòria Abras Pou

Poemes: Mag poesia
Fotografia: Estació de ferrocarril, Badalona