diumenge, 14 de gener del 2018

RODOREDA SOLA

https://i.pinimg.com/originals/a2/b1/20/a2b1204db752004667dd67d41cb9a34f.jpg




Llegeixo amb interès i agraïda facilitat CARTES DE GUERRA I D'EXILI 81934-1960) que Mercè Rodoreda va escriure a diversos amics i coneguts durant la seva llarga estada a França per causes greus i de tots conegudes.
Rodoreda escriu sense cap intenció literària i amb un sentit obligadament pràctic. Sovint irònica i eixuta no oculta l'amargor que l'amara envahida de solitud i desarrelament. Mentre, el seu company Obiols treballa per les forces d'ocupació nazis. L'home carrega i descarrega camions de sorra durant dotze hores diàries i se'n recupera, com pot, dormint per dedicar-se l'endemà a fer el que els amos li manin, tot sovint picar pedra. Les seves visites a Rodoreda són tristes i escasses.
Mercè Rodoreda, tot i així, té el cap gloriosament poblat d'idees brillants que li faran escriure bellíssims contes. Per sobreviure, quan s'està a Burdeus i després d'aprendre a cosir, exerceix de confeccionista des de casa seva. Fa primoroses camises de dormir pels magatzems més refinats de la ciutat, hores i hores d'agulla i fil mentre rumia i escriu mentalemnt perquè, quan arribi la nit, si pot, ho posarà negre sobre blanc i, si queda satisfeta, enviarà el que ha escrit als amics i coneguts que puguin publicar i pagar-li  aquests treballs d'amor no gens perdut.
Hi ha boniques cartes a la seva millor amiga Anna Murià. Parlen d'escriptors admirats, Rodoreda agraeïx el cafè que Murià li envia quan pot i també li explica els arguments dels contes que prepara i es recrea explicant-li com descriurà determinats ambients, especialment d'el conte "Ball al Liceu" on l'orient de les perles enlluernarà mentre, potser, es cometrà un assassinat.
La Mercè Rodoreda íntima o intimista es deixa veure poc. És dona reservada i els sentiments els guarda per reflectir-los brodats en les seves heroïnes des de l'heròica i candorosa Colometa fins a la tèrbola i fascinant Cecília C. o la formosa peixatera vinguda a més que protagonitza l'esplèndida "Mirall trencat". De totes formes sí que hi ha una carta, dirigida a Anna Murià, on manifesta de manera estripada el disgust que li ocasiona la visita, a Bordeus, de Montserrat, esposa del seu company Obiols. Rodoreda fuig volant a París i confessa que, al cap de dos dies, ja escriu a Obiols suplicant-li amor perquè ella no estimarà mai ningú com ha estimat i estima a ell. En la carta, tan de debó, assumeix que Obiols l'estima però també estima a la Montserrat. Es turmenta pensant en els gestos de tendresa que es dediquen els esposos retrobats però no renuncia a l'home perquè és el de la seva vida.
A França, Rodoreda visita biblioteques, llegeix, dorm poc i es corseca amb raó pensant que aquella vida tan migrada li fa malbaratar el seu gran talent literari. Per fortuna ens ha deixat un llegat important i és agradable pensar que va tornar a la seva terra on hi va ser reconeguda i d'ençà de llavors es tinguda per un puntal de la nostra literatura sempre necessitada de talents.
Rodoreda va viure els últims anys de la seva vida, amb molta qualitat, en una preciosa casa a Romanyà de la Selva, sempre ben acompanyada i sempre valorada pels lletraferits que hem gaudit del seu geni. Com tota figura potent, Rodoreda té els seus detractors. També els tenen Joyce, Proust o Faulkner. No hi ha com estar amunt com per rebre pedrades inútils. I també cal respectar els gustos, és clar. Però això és una altra cosa.

Glòria Abras Pou