 |
| Centre Paul Klee, Berna, Renzo Piano 2005 |
Berna és una ciutat neta i recollida amb sis quilòmetres de pòrtics que dibuixant carrers i carrerets formen un centre encantador, un centre inequívocament germànic que entre el color velat del cel i la peculiar arquitectura em va remetre a Praga i també a Munic. Com a petita capital de 300.000 habitants no li falta de res, abundància, ordre, estètica i preus prohibitius. L'estació de ferrocarril està tan polida el matí com el vespre, la gent circula educada i pacífica i gaire bé mai se senten crits. La ciutat també té un petit teatre d'òpera, catedral, un centre comercial modern i lluminós i el premi, oferit per l'hotel, de poder voltar i voltar amb el trolley mentre facis estada a la ciutat.
Ara que ja fa dies que he tornat em quedo amb el record que ja era de suposar em colpiria més, visitar el Centre d'Art Paul Klee. Poc més que el nom coneixia jo d'aquest pintor magnífic sobre el qual n'he indagat més a la xarxa que en el seu lloc distreta com estava amb l'edifici i aquella llum centreuropea que fa tan personals els boscos, les muntanyes, les pedres.
Paul Klee va néixer a Suïssa l'any 1870 i hi va morir el 1940. El seu pare era alemany i la mare suïssa però Klee va anar sempre d'alemany atès que Suïssa li va negar la nacionalitat quan es va refugiar en aquell país fugint dels nazis. Klee, instal·lat normalment a Alemanya, havia lluitat a la segona guerra amb els seus compatriotes però va ser assenyalat pel nazisme degut a haver estat professor de la prestigiosa Bauhaus. fet que segons els de la creu gamada, evidenciava la perversió de l'art.
Meravellós creador i recreador dels colors, no cal descriure la seva obra ni tampoc preguntar -ne el significat. Com tots els grans artistes l'obra de Klee té un importantíssim llenguatge propi. A Klee el va entusiasmar la llum de Tunísia i d'aquí que digués que la llum el perseguia, que ambdós eren una mateixa cosa. "Sóc pintor", afirmava per si algú en tenia algun dubte.
Una mínima mostra. Jo els penjaria tots.
