dissabte, 28 de març del 2015

BERNA I ELS COLORS DE KLEE

Centre Paul Klee, Berna, Renzo Piano 2005
Quatre dies a Berna i ja perdo l'orientació que el blog m'imposaria. Anar.me'n uns dies de casa i quan retorno no sé on sóc. Tanmateix l'indret visitat ha de ser molt hostil perquè no acabi essent meu i determinats carrers, bars i botigues semblin haver estat tota la vida casa meva. Segur que és veritat aquella llatinada que diu "ubi bene ibi patria".
Berna és una ciutat neta i recollida amb sis quilòmetres de pòrtics que dibuixant carrers i carrerets formen un centre encantador, un centre inequívocament germànic que entre el color velat del cel i la peculiar arquitectura em va remetre a Praga i també a Munic. Com a petita capital de 300.000 habitants no li falta de res, abundància, ordre, estètica i preus prohibitius. L'estació de ferrocarril està tan polida el matí com el vespre, la gent circula educada i pacífica i gaire bé mai se senten crits. La ciutat també té un petit teatre d'òpera, catedral, un centre comercial modern i lluminós i el premi,  oferit per l'hotel, de poder voltar i voltar amb el trolley mentre facis estada a la ciutat.
Ara que ja fa dies que he tornat em quedo amb el record que ja era de suposar em colpiria més, visitar el Centre d'Art Paul Klee. Poc més que el nom coneixia jo d'aquest pintor magnífic sobre el qual n'he indagat més a la xarxa que en el seu lloc distreta com estava amb l'edifici i aquella llum centreuropea que fa tan personals els boscos, les muntanyes, les pedres.
Paul Klee va néixer a Suïssa l'any 1870 i hi va morir el 1940. El seu pare era alemany i la mare suïssa però Klee va anar sempre d'alemany atès que Suïssa li va negar la nacionalitat quan es va refugiar en aquell país fugint dels nazis. Klee, instal·lat normalment a Alemanya, havia lluitat a la segona guerra amb els seus compatriotes però va ser assenyalat pel nazisme degut a haver estat professor de la prestigiosa Bauhaus. fet que segons els de la creu gamada, evidenciava la perversió de l'art.
Meravellós creador i recreador dels colors, no cal descriure la seva obra ni tampoc preguntar -ne el significat. Com tots els grans artistes l'obra de Klee té un importantíssim llenguatge propi.  A Klee el va entusiasmar la llum de Tunísia i d'aquí que digués que la llum el perseguia, que ambdós eren una mateixa cosa. "Sóc pintor", afirmava per si algú en tenia algun dubte.




Una mínima mostra. Jo els penjaria tots.

dijous, 5 de març del 2015

PARAULES SOBRE LES TAULES

Obra d'Antoni Arissa

DES DE LA FINESTRA VEIG TAULES I CADIRES. SENSE CAP POR MOSTREN LA SEVA SOLITUD. MENTRESTANT,  JO AMAGO LA MEVA.

QUAN CAIGUI ANIRÉ A PARAR CONTRA TAULES I CADIRES. EL SEU SOROLL METÀL·LIC OFEGARÀ EL MEU CRIT.

TAULES QUE M'ESPEREN SOTA LA DOLÇA ESCALFOR DEL SOL. NO TENEN ALTRA COMPANYIA QUE LES SEVES OMBRES QUE ESBORRARÀ LA INDEFUGIBLE, FOSCA NIT.

Glòria Abras Pou
Exercici d'escriptura

Antoni Arissa (1900-1980) era impressor de professió. La seva inquietud i innegable creativitat el varen convertir en un referent del seu temps. Naixia un nou llenguatge visual en el qual Arissa s'hi insereix plenament junt amb altres fotògrafs creatius de la seva època.
Al final de la guerra civil les plataformes de difusió desapareixen. L'obra d'Arissa es redueix com la de tants altres creadors de la seva generació.
A principis del 1990 s'inicia un tímid procés que recupera parcialment l'obra de l'artista.

CCCB fins el 12 d'abril de 2015 

Estaré encantada si em feu saber què us diu la fotografia publicada. S'hi val prosa, poesia i qualsevol altra forma d'escriptura que se us acudeixi. Paraules.