diumenge, 24 de juliol del 2016

L'ESTIU QUE NO VAIG VIATJAR A LOUISIANA

Jo només me'n vaig a l'habitació del costat que és més ombrívola i on el silenci del veïnat, absent per vacances, m'envolta com un núvol de pau necessària.
Segueixo llegint "Manual per a dones de fer feines" i m'entusiasma. Sembla senzill però qualsevol lletraferit sap que no és gens fàcil explicar històries de breus instants en línies també breus i mots escollits destil·lant el poètic licor del temps que, dia a dia, degota i va conformant històries.  Mentre, oh ironia, em queden feines per fer. Feines de dona?. Cap dona ve.
Tenia previst visitar Nova Orleans però la calor i la humitat torturen els meus ossos i m'empenyen a desdir-me del projecte.
Potser era un oracle aquella vella frase que diu que mai no havia d'haver creuat el Mississipi. Era un missatge carregat de raó. Quieta a casa.
Unes quantes fotografies d'un altra lloc que, de moment, no veuré. I en són tants!
Beneït el racó més tranquil de la casa des del qual sento com l'aire corre, suau, fresc, seductor. Benvinguda l'ombra amiga que m'abraça i no em demana res a canvi.
Espero retornar d'aquest descans reiteratiu però necessari.

Gaudiu d'un bon estiu. Rodolí espontani de tan fàcil. Gaudiu, estiu, piu, piu...


Frank Relle, fotògraf-Clouet-Nova Orleans

Frank  Relle, fotògraf-Laharpe-Nova Orleans
Frank Relle, fotògraf-Mirabeau-Nova Orleans

dilluns, 11 de juliol del 2016

JORGE LUIS BORGES EM GUIA EN LA FOSCOR


Arbre de la goma gegantí-Plaça San Martín, Buenos Aires

LA LUNA
A María Kodama

Hay tanta soledad en ese oro.
La luna de las noches no es la luna
que vio el primer Adán. Los largos siglos
de la vigilia humana la han colmado
de antiguo llanto. Mírala. Es tu espejo.


Jorge Luis Borges



DESPEDIDA

Entre mi amor y yo han de levantarse
trescientas noches como trescientas paredes
y el mar será una magia entre nosotros.

No habrá sino recuerdos.
Oh tardes merecidas por la pena,
noches esperanzadas de mirarte,
campos de mi camino, firmamento
que estoy viendo y perdiendo...
Definitiva como un mármol
entristecerá tu ausencia otras tardes.


Jorge Luis Borges


Jo que només he pogut ser una dona no he sigut mai el somni del poeta que va estimar a Matilde Urbach. 


"Yo, que tantos hombres he sido, no he sido nunca,
aquel en cuyo abrazo desfallecía Matilde Urbach."

dissabte, 2 de juliol del 2016

YVES BONNEFOY, JE NOMNERAI DÉSERT CE CHÂTEU QUE TU FUS...1923-2016


Figura embolicada - Henry Moore-Toronto
Una mosstra mínima. Només dos poemes d'Yves Bonnefoy nascut a Tours (France l'any 1923 i mort aquest primer de juliol que encara crema. Estalvio més dades biogràfiques perquè, per sort, la xarxa n'ofereix si no suficients, moltes.
És una obvietat però la vull dir: Força de l'ànima i bellesa verbal conflueixen en aquest gran poeta. No en va les seves traduccions de Shakespeare al francès tenen el prestigi inqüestionable que tenen...Un gran poeta, com l'anglès, requereix sempre d'un altra gran poeta per traslladar-lo a una altra llengua. I aquest va ser el cas. Els poetes, com els vells rockers i com tots els artistes, mai no moren.


LA IMPERFECCIÓ ÉS EL CIM

S’esqueia que calia destruir i destruir i destruir, 
S’esqueia que no hi ha salut sinó a aquest preu.
Enrunar la faç nua que s’aixeca en el marbre, 
Martellejar tota forma tota bellesa.

Amar la perfecció perquè ella és el llindar, 
Però negar-la a penes coneguda, oblidar-la morta.

La imperfecció és el cim. 

Yves Bonnefoy-Traducció d'Eduard J. Verger

 L'IMPERFECTION EST LA CIME

Il y avait qu'il fallait détruire et détruire et détruire. 
Il y avait que le salut n'est qu'à ce prix.
Ruiner la lace nue qui monte dans le marbre. 
Marteler toute forme toute beauté.

Aimer la perfection parce qu'elle est le seuil 
Mais la nier sitôt connue, l'oublier morte,

L'imperfection est la cime.

Yves Bonnefoy


VERITABLE NOM

Desert en diré jo, del castell que vas ser, 
I nit d’aquesta veu, i absència del teu rostre, 
I, quan hauràs caigut en la terra infecunda, 
Desésser en diré, del llamp que t’haurà dut.

Morir és un país que tu estimaves. Vinc, 
Eternament, però, pels teus foscos camins. 
Destruesc ton desig, ta forma, ta memòria, 
Sóc el teu enemic que no tindrà pietat.

De tu, jo en diré guerra, i em prendré 
Amb tu les llibertats de la guerra i tindré 
A les mans el teu rostre obscur i travessat, 
Al cor aqueix país que il·lumina el temperi

Yves Bonnefoy - Traducció d'Eduard J. Verger


VRAI NOM

Je nommerai désert ce château que tu fus, 
Nuit cette voix, absence ton visage, 
Et quand tu tomberas dans la terre stérile 
Je nommerai néant l'éclair qui t'a porté.

Mourir est un pays que tu aimais. Je viens.
Mais éternellement par tes sombres chemins. 
Je détruis ton désir, ta forme, ta mémoire, 
Je suis ton ennemi qui n'aura de pitié.

Je te nommerai guerre et je prendrai 
Sur toi les libertés de la guerre et j'aurai 
Dans mes mains ton visage obscur et traversé, 
Dans mon cœur ce pays qu'illumine l'orage.

Yves Bonnefoy

Fonts:
Escultura: Museu d'Art Modern-Toronto (Canadà)
-wanadoo.perso.es
-maulpoix.net