 |
| Fotografia Troy Moth-Bosc canadenc |
BOSC DE VERSOS
ARRENGLERATS
MOLT JUNTS,
ELS ARBRES
INFINITS,
ATAPEÏTS I JOVES,
EM PRIVEN DE MIRAR
EL POEMA QUE AMAGUEN.
MÉS ENLLÀ DELS LLARGS TRONCS,
MÉS ENLLÀ DE LA FRONDA
DE FULLES QUE ES BARREGEN,
ALBIRO
LA LLUÍSSOR ESMICOLADA
D’UN LLAC QUE POT SER EL MAR
I QUASI NO EXISTEIX,
PRESONER DEL PAISATGE.
BOSC DE VERSOS,
DEIXEU-ME DESCUBRIR
EL VOSTRE MISSATGE.
TRONCS, CAPÇADES I FULLES
I TERRES, MARS O LLACS
HAN DE SER TRADUÏTS
QUAN SE’M PERMETI
LA NECESSÀRIA TALA,
L’ESPORGACIÓ SAGRADA
QUE EM MOSTRI,
ETERNA
LA LÍNIA, ARA SECRETA I PURA,
DE L'OCULT HORITZÓ.
ONTARIO
Glòria Abras Pou
Versió provisional inèdita
