EL MAR, EL MAR

 



El mar vora Brighton - John Constable

Sempre d'esquena a mi. Sempre. Mires el mar amb la vista extraviada del que ja ho ha vist tot i necessita una sorpresa per seguir vivint. No saps que jo t'espio amagada en difosos carrers sense nom. Un rinxol blanc jeu fatigat al just inici de la teva nuca. L'alço i en separo els cabells com qui desfà una trama insistent de fils de plata. A sota hi ha un dels teus llocs ocults. Un tros de terra que no surt als teus mapes. Et beso sense so. Un àtom, potser una única cèl·lula dels meus llavis n'ha tocat subtilment una de teva en aquest breu fragment del teu ignot jardí. Però em deus haver sentit perquè, de sobte, t'has colpejat la nuca per apartar el  que hauria pogut ser una minsa papallona d'estiu o una inquieta gota de suor. El rínxol blanc torna a senyalar frontera mentre tu, sempre d'esquena a mi, no permets que la mar s'aparti dels teus ulls. Poc saps amb quin plaer et vaig seguint la pista. El rastre que deixes a l'aire al respirar l'empresono per seguir vivint jo disfressada d'algú que mai no veus estant com sempre estàs d'esquena a mi.

Sempre mirant el mar. 

El mar. 

Glòria Abras Pou
text inèdit escrit amb intenció poètica

PER QUÈ MÈXIC

(...)

PER QUÈ MÈXIC
Així com un crit.

Egoistes, espantats, fats, això és el que volem saber: Per Què Mèxic.
I pensem en llocs com Síria, en repressions brutalíssimes com la que hi va haver a Cambodja, en exterminis com Rwuanda, en dictadures feixistes com l'Argentina, com l'Uruguai, pensem en Srebrenica, en l'apartheid, en Gaza, Biafra. I tot i així volem, volem per un instant, que tot s'aturi i algú ens miri fixament als ulls i ens contesti: Per Què Mèxic.
                           
                                Per Què Tots nosaltres.
                                       Per Què Així.
                                       Per Què Aquí

 
     Com si algú ho sabés.  (...)

                                                                            LOLITA BOSCH
                                                   Camps abans de tot això
                                                   Editorial Empúries,  Barcelona
                                                   2013 
       

Penal d'Almoloya de Juárez - México

                                                 
                                                                            

-Li diuen "Chapo  Guzmán perquè és petit d'alçada.
-Va fundar el Càrtel de Sinaloa i en va ser el màxim cap.
-Es va escapar l'any 2001 de la presó de Puente Grande (Mèxic)  i va esdevenir el segon home més 
  buscat per l'FBI després de Bin Laden.
-Va admetre haver assassinat entre 2000 i 3000 persones.
-El 22 de febrer de 2014   va ser capturat de nou.
-El dia 11 de Julio de 2015, el Chapo Guzmán es va tornar a escapar de la presó.
-Degut a la seva absència es va donar l'alerta per probable evasió del pres.
-Les autoritats varen llançar un potent operatiu de cerca. També varen  tancar
 l'aeroport de Toluca.       

Narcocorrido

En un carro Gran Marquis
iba Rigoberto Campos,
en otro sus guardaespaldas
que lo venían escoltando.
Cayeron en una trampa
de grandes del contrabando.
Con puros cuernos de chivo
comenzaron a tirar
matando a Rigo al instante
y a su guardia personal,
hiriendo a gente inocente
que cruzaba el bulevard

"Rigoberto Campos" de Los Capos de México

Font: Del llibre abans esmentat.                     

GRÈCIA VIBRA

Oliveres - Pintura anònima

ASTÍANAX

Ara que te'n vas porta amb tu l'infant
que va veure la llum davall d'aquell sicòmor,
un dia en què sonaven les trompetes i brillaven les armes
i els cavalls suorosos, els morros humits,
sobre l'abeurador es vinclaven a fregar
la superfície maragda de l'aigua.

Les oliveres que tenen les arrugues dels nostres pares
i les roques que tenen la saviesa dels nostres pares
i en la terra la sang viva del nostre germà
eren un gran goig, una norma fèrtil
per a les ànimes que sabien llur pregària.

Ara que te'n vas, ara que el dia de saldar el teu compte
despunta, ara que ningú no sap
a qui ha de matar o com ha de morir,
porta amb tu l'infant que va veure la llum
davall les fulles d'aquell sicòmor
i ensenya'l a mirar els arbres.

Iorgos Seferis


ASTIANAX

Ahora que te vas lleva contigo al niño
que vio la luz bajo aquel sicomoro,
un día en que sonaban las trompetes y brillaban las armas
y los caballos sudorosos, el morro húmedo,
sobre el abrevador se torcían para fregar
la superfície esmeralda del agua.

Los olivos que tienen las arrugas de nuestros padres
y las rocas que tienen la sabiduria de nuestros padres
y en la tierra la sangre viva de nuestro heermano
fueron gran gozo, norma fèrtil
para las almas que sabían su plegaria.

Ahora que te vas, ahora que el día de saldar tu cuenta
despunta, ahora que nadie sabe
a quién ha de matar o cómo ha de morir,
lleva contigo al niño que vio la luz
bajo las hojas de aquel sicomoro
y enséñale a mirar los árboles.

Iorgos Seferis
Traducció amb intenció literal del català al castellà-Glòria Abras pou

GRANS MAGATZEMS ( 1 )

Tan entusiasta com desconeixedora dels secrets de les pedres, el ciment i l'asfalt, el vidre i el metall i així de tots els elements que, guiats per ments harmòniques i amants de la bellíssima exactitud matemàtica, han anat creant segle darrere segle el que coneixem com ARQUITECTURA, m'aventuro a mostrar alguns edificis que, al llarg del temps, he vist i preferit. L'arquitectura fon ciència i art amb una finalitat, si pot ser, eterna. Vegem EL PARTENÓ, la TORRE EYFFEL o LES TORRES PADRONES per donar alguns exemples que van des de l'antiguitat fins, com se sol dir, els nostres dies.

Els magatzems són el gran invent comercial del segle XIX. És el concepte de botiga multiplicat per deu, per cinquanta, per cent. Sembla ser que tot comença quan el comerciant francès Aristide Boucicaut obra una petita tenda destinada a la venda de roba i accessoris per les dames. Estem a l'any 1838 i de la tenda se'n diu Le Bon Marché. El local se situa al número 38 del carrer de Sèvres a París.

L'èxit resulta notori de manera que mr. Boucicaut construeix l'any 1852 el que ja són els grans magatzems Le Bon Marché, magatzems assortidíssims que el propietari amplia l'any 1872. L'ampliació comença l'any 1869 de la mà de l'arquitecte Boileau i la col·laboració inestimable de Gustave Eyffel.

El creatiu Mr. Boucicaut fa construir una ampla sala de lectura on hi ha premsa nacional i estrangera, el lloc perfecte perquè es distreguin els senyors mentre les seves mullers miren i compren.



"Le Bon marché" tot un símbol a París i a Europa

 

Si "Le Bon Marché" arrasa amb la seva presència imponent que avarca una poderosa cantonada i parteix o ajunta dos carrers de traçat impecable que abracen sòlidament l'espai destinat al goig de les dames, el següent magatzem és més petit i delicat i encara que l'empresa va ser fundada a Milà pels germans Bocconi,  també va començar essent una botiga d'accessoris diversos per senyores entre els quals els cosmètics. Parlem de l'any 1865.

Inspirats per la grandesa de "Le Bon Marché" els germans Bocconi adquireixen un elegant palauet a Roma, a la Via del Corso i al davant de la Piazza Colonna. Per desgràcia el Palau Bocconi pateix els estralls d'un incendi devastador. Cal fer-lo renéixer de les seves cendres i l'encarregat és l'arquitecte Franco Albini que hi treballa des d'el 1957 fins el 1961. Els propietaris Bocconi demanen al poeta D'Annunzio un nom idoni pel seu establiment i vist el que li ha passat, tan deplorable, i com n'ha ressorgit, D'Annunzio amb un encert gens sorprenent venint d'ell el nomena "La Rinascente". Està clar que un dels puntals de l'imperi Bocconi ha renascut.

Actualment "La Rinascente" pertany al grup "Inditex" i s'hi ubiquen les dependències de la cèlebre "Zara".

 

 

BON CAP DE SETMANA !

UNA ALTRA NIT DE SANT JOAN

"Embracing" de Jack Vettriano

V A L S


T'invito a entrar en el meu poema
que és una pista de cristall.
Cenyeix-me fort per la cintura
i comencem el nostre ball.

T'invito a entrar en el meu poema,
un laberint de roig corall,
palmeres altes el voltegen,
sorra de perles vora el mar.

T'invito a entrar en el meu poema
fins que s'acabi aquest bell vals
i m'abandonis la cintura
per volar lluny en un cavall.

Tot plegat haurà estat un somni.
Ni tu ni jo no ens hem vist mai
però existeix aquest poema,
record d'amor, ardent desmai.

Glòria Abras Pou
Poema inèdit
Revetlla de Sant Joan 2015

Imatge, Mailonline
The secrets of Jack Vettriano

CONCERT PER UN FINAL DE PRIMAVERA

Un monestir romànic amb un claustre imponent.

La primavera es va acabant. L'escalfor de l'estiu que s'acosta em fa pensar en aquells pòrtics d'aigua que la nova estació ens ha dedicat més d'una vegada, tempestes que s'anuncien amb el cel d'un blau negre i que esclaten amb vigorosa música. Els llamps apunyalen l'espai i ens ensenyen el tros de món que tenim al davant.  Quan retorna la calma veiem la nova vida dels colors que ens envolten, els verds de camps i boscos, el centenari ocre de la pedra, el cel remogut i polit.

I pensem en el claustre imponent i, tanmateix, sobri i acollidor, un sostre ferm per l'esperit i pel cos. I es quan pot ser indicat tancar els ulls i deixar-nos portar per la beneïda inspiració de Vivaldi que no coneix el pas dels dies ni les nits.

Un concert per un final de primavera. Definitiu i etern.

Video: Youtube, propietari il·legible

"Nisi Dominus", andante "Cum dederit"

Claustre del monestir de Santa Maria de Vilabertran-Alt Empordà

MODIA...NO, OUI ! OUI !

Estació ferroviària de Saint-Leu-la-Fôret

Novel·la que Gallimard publica a França l'any 2014 abans no se sabés que el seu autor, Patrick Modiano, seria agraciat amb el Premi Nobel del mateix any.

Faig un cop d'ull a ressenyes de premsa francesa i tothom sembla coincidir, sense cap mena d'amargor, que l'autor escriu sempre la mateixa novel·la, un pensament que després de mitja dotzena de lectures de Modiano, també he fet jo i que, probablement, deu ser molt proper a la realitat.

Modiano (Boulogne- Billancourt, 1945) va tenir una infantesa erràtica al compàs tortuós de les vides dels seus pares separats des que ell era petit. Va ser un nen solitari que, sovint, era acollit per famílies amigues de la seva que, malgrat tractar-lo bé, feien que la criatura se sentís inestable. El sól semblava ballar sempre sota els seus peus d'infant. Hauria pogut gaudir de la companyia del seu germà Rudy però va morir a deu anys i a ell, al nen desaparegut, ha dedicat Modiano gran part de la seva obra.

"Perquè no et perdis pel barri" és, altra vegada, un camí fet pràcticament a cegues. El protagonista Jean Daragane, degut a una visita inesperada, sent la necessitat de furgar en els records d'infantesa, records tèrbols i fragmentats que no desvelen cap misteri i, en canvi ens mostren amb mestria com cal escriure sobre el misteri en sí mateix, què passa quan una imatge es barreja amb una altra, quan les veus es confonen, quan sabem que algú ens protegeix i quan sentim, desvalguts, el pes d'una terrible solitud, un forat fosc i mut que abarca la grandària de la terra.

Quan parlo de Patrick Modiano retorno sempre a Debussy, passatges infinitament harmònics que mai no ens deixen pressentir les notes que ens esperen. Una memòria trencada com la del protagonista de "Perquè no et perdis pels barris" només pot articular una prosa tan elegant i bella com fugisser és el seu contingut que, cau s'aixeca, rellisca i s'arrepenja a través d'un moll de brumes.

Perquè no et perdis pel barri

Editorial Proa

Juny 2015

Para que no te pierdas por el barrio

Editorial Anagrama

Juny 2015

Pour que tu ne te perdes pas dans le quartier

Gallimard

2014