 |
| Oliveres - Pintura anònima |
ASTÍANAX
Ara que te'n vas porta amb tu l'infant
que va veure la llum davall d'aquell sicòmor,
un dia en què sonaven les trompetes i brillaven les armes
i els cavalls suorosos, els morros humits,
sobre l'abeurador es vinclaven a fregar
la superfície maragda de l'aigua.
Les oliveres que tenen les arrugues dels nostres pares
i les roques que tenen la saviesa dels nostres pares
i en la terra la sang viva del nostre germà
eren un gran goig, una norma fèrtil
per a les ànimes que sabien llur pregària.
Ara que te'n vas, ara que el dia de saldar el teu compte
despunta, ara que ningú no sap
a qui ha de matar o com ha de morir,
porta amb tu l'infant que va veure la llum
davall les fulles d'aquell sicòmor
i ensenya'l a mirar els arbres.
Iorgos Seferis
ASTIANAX
Ahora que te vas lleva contigo al niño
que vio la luz bajo aquel sicomoro,
un día en que sonaban las trompetes y brillaban las armas
y los caballos sudorosos, el morro húmedo,
sobre el abrevador se torcían para fregar
la superfície esmeralda del agua.
Los olivos que tienen las arrugas de nuestros padres
y las rocas que tienen la sabiduria de nuestros padres
y en la tierra la sangre viva de nuestro heermano
fueron gran gozo, norma fèrtil
para las almas que sabían su plegaria.
Ahora que te vas, ahora que el día de saldar tu cuenta
despunta, ahora que nadie sabe
a quién ha de matar o cómo ha de morir,
lleva contigo al niño que vio la luz
bajo las hojas de aquel sicomoro
y enséñale a mirar los árboles.
Iorgos Seferis
Traducció amb intenció literal del català al castellà-Glòria Abras pou
