divendres, 2 de gener del 2015

MOTS DE COMPANYIA

Le moulin de la galette - Ramon Casas




Que els versos tinguin
la dolorosa nuesa de la solitud
perquè ells són l'ànima
dels sentiments

i no es veuen
però els sagna aquest silenci
llarg de segles
que insistent repeteix
l'esforç sovint inútil
que demana
la sola, lluminosa
i exacta paraula
aquella que no vol companyia
perquè ella sola es basta.
Breus versos
d'un sol mot
de silenci
i de plor.

Glòria Abras Pou

poema inèdit sense títol

Model de la pintura. Madeleine Boisguillaume

4 comentaris:

  1. Benvolguda Glòria, certament contemplar la noia de la taula del Moulin fa créixer l'empatia: no voldries la seva solitud, perquè és evident que espera algú; conegut o no, en això no hi entraria. Ella no considera bona la solitud. En canvi n'hi ha que la desitgen, ens explica Rilke, i aconsella al seu deixeble com aconseguir-la.
    Però la noia és més senzilla, sap que la seva bellesa i esveltesa són fugaces i no vol que el temps li passi en va. Un poema visual per a qui sap comprendre.
    Un poema molt interessant i profund per començar l'any.

    ResponElimina
  2. Benvolguda Olga,
    La Madeleine espera o bé algú l'ha abandonat. Casas ens fa veure, a parer meu, la desesperació mig continguda en el rostre interessant, avesat a la posa.
    Gràcies pel teu comentari i per les teves paraules sobre els meus versos.

    ResponElimina
  3. Glòria, lo que me gusta de este poema es su ritmo interno y progresivo, como un bajo continuo; un latido íntimo de desasosiego que nace en los ojos de Madeleine.
    Feliz Año inédito!

    ResponElimina
  4. Tal vez yo no merezca tus generosas palabras pero el posible desasosiego de Madeleine, sí.
    Gracias y Feliz 2015. Espeeremos que nos sorprenda para bien.

    ResponElimina