DELFOS
Montañas fantásticas y acantilados rosáceos, el mar se extiende débilmente en el valle como en el fondo de un enorme tazón, olor a pinares, columnas de mármol gris tendidas como troncos -medio hundidas en el suelo, cigarras chirriantes, cencerros de burro y rebuznos (la falsificación del martirio) que se hcen eco en los acantilados, hombres oscuros de bigote, sol ardiente, el vibrante verde plateado de los olivos plantados en las terrazas de las laderas, ancianas sonrientes - (...)
Susan Sontag
16/07/58
 |
| Oracle de Delfos, Santuari d'Atenea Proaia |
ATENAS
Atenas sería buen escenario paara un cuento -sobre extranjeros de viaje. Tiene mucha utilería definida y atractiva.
Las regordetas reinas estadounidenses de Atenas, las polvorientas calles llenas de obras en construcción, los conjuntos de buzuki en los jardines de las tabernas por la noche, comer un plato de yogur espeso y rodajas de tomate y pequeños guisantes verdes y beber vino resinoso, los enormes taxis Cadillac, los hombres de mediana edad paseando o sentados repasando sus cuentas de ámbar, los vendedores de maíz tostado sentados en las esquinas con sus braseros, los marineros griegos con sus ajustados pantalones blancos y anchas fajas negras, las puestas de sol color de fresa tras las colinas de Atenas vistas desde la Acrópolis, los ancianos en las calles sentados junto a sus básculas que se ofrecen pesarte por un dracma- (...)
Susan Sontag
17/07/58
 |
| Atenes, Acròpolis, Guia de Viatge |
De Delfos només en diria meravelles. És un indret màgic on la planura envoltada de muntanyes, el cel transparent i la infinitud dels camps d'oliveres i boscos de pins semblen abraçar-te mentre els ulls se't perden en el mar. Només per veure Delfos val la pena anar a Grècia.
Quant a Atenes et barreges amb les gens de l'àgora o et quedes, silenciosa a la cambra de l'hotel, per fugir del xarbot. La majoria de places i carrers són bruts. Bruts davant les botigues de Chanel, Christian Dior o Escada, bruts davant les sumptuoses joieries que ofereixen belles reproduccions dels antics ornaments d'or i plata que lluïen les dones. El Museu Nacional em va fer una impressió de desordre o més que de desordre em va transmetre l'aire d'un magatzem de precioses peces posades a pilons. I no diguem res del barri de La Placa on els venedors, literalment t'assalten, gest que a mi m'indueix a la fuga i m'impedeix fruir d'aparadors ben atractius.
Però hi ha una joia inqüestionable, l'Acròpolis. Anar-hi i gaudir de la imponent presència del Partenó i comprovar que existeix i sentir la Síndrome d'Sthendal és retenir un moment i una imatge pel que resti de vida. I no oblidar les elegants Cariàtides ni el teatre conegut amb el nom de Dionisos, potser el més antic del món.
Sempre, quan penso en Atenes, miro enlaire. És tot un luxe.
De "Los niños del Pireo" i del sirtaki...ni parlar-ne.
Fragments de Susan Sontag del llibre "RENACIDA - Dietarios tempranos 1947-1964"
Editorial Random House Mondadori
Col·lecció "Debolsillo"
Primera Edició Abril 2012
Resulta interessant llegir la memòria dels altres sobre determinats paratges, les seves descripcions i eleccions.
ResponEliminaConfesso que les meves inclinacions m'aparten de llocs erms, pedregosos, calorosos, i d'amuntegaments de gent. Ergo hi ha llocs que ja no visitaré mai perquè no ho he fet quan he pogut, i ara ja no puc.
Però, com dic, m'agrada llegir els viatges dels altres, malgrat siguin a llocs tan inhòspits com "El desert dels tàrtars", de Dino Buzzatti, que recomano de cor.
Suerte para los griegos
ResponEliminabesos para ti, gloria!
Benvolguda Olga,
ResponEliminaTots portem paisatges al nostre interior. A mida que ens fem grans anem reconeixent la pedra, l'aigua, el pi que, sense saber-ho, guardàvem d'ençà que varem arribar a aquest món. El llibre de Buzzati em sembla molt interessant però no és paisatge per a mi.
No sóc amant dels llibres de viatges però m'agrada que apareguin interiors i exteriors descrits com si tinguessin vida.
Querida pfp:
Hice el apunte sin ser consciente de su helenismo y para remacharlo el domingo vi en teatro Fedra. La entrada me la habían regalado. La obra estaba maltratada.
Que los dioses sean propicios a los padres de la democracia.
Dentro de poco te escribo.
Besos, Pilar!