El Jardí - Paul Delvaux |
Ama il tuo sogno pur si ti tormenta.
Gabriele d'Annunzio
Sí, estima el teu somni. I creu en ell encara que et turmenti i aquells que diuen protegir-te, vulguin arrossegar-te dient que ells faran tocar de peus a terra.
Sí, estima el teu somni. I alimenta'l, deixa'l créixer, mantén-lo navegant-te en la sang i les artèries. I tanca els ulls o busca la foscor, mentre ell, el somni, campa majestuós per les fondàries del teu pensament i t'aparta, egoista, d'allò que en diuen realitat.
Sí, estima el teu somni, encara que ell t'estimi poc o gens a tu i et robi la son i les ganes de viure. Perquè per tu, el teu somni és la vida. I si un dia o una nit sents que el teu somni va cap a la mort i creus que el seguiràs perquè ell t'és turment i vida, no t'enganyis perquè,malgrat la seva mort, tu et quedaràs aquí i veuràs com de somni vivent amb pètals, amb espines i amb una ànima pròpia, a voltes perniciosa com un paràsit indomable, va esdevenint record.
fins que fertilitzants d'origen, potser ignot, faran que sentis la fragància d'un bosc on hi vibra la pluja i el teu propi somriure inesperat t'anuncii que has rebut la resposta del somni.
Glòria Abras Pou
Prosa amb voluntat poètica
Primer esborrany
Somni de dones nues...
ResponEliminaOlga, totes anem nues, en el somni i despertes.
ResponEliminaInquietante manera de unir sueño y voluntad. Bendita poesía!
ResponEliminadesvelo, más que sueños!
ResponEliminaun abrazo, Gloria
Barbe:
ResponEliminaEl sueño puede con la voluntad y ella, creyéndose feliz, cede y se deja arrastrar. ¡Qué cosas!
Pilar:
ResponEliminaA veces uno no sabe si está desvelado o duerme el lento delirio de una fiebre. ¡Ah! El otoño y yo balbuceamos.