TRESOR
Encara em puc imaginar
que aturo el temps
i et veig, et toco, et beso
en un instant que allargo
fins a recuperar l'antic
i conegut inici de desmai,
la màgica pulsió,
la humida febre
que em feia resseguir-te
els llavis amb els dits
i aprendre't de memòria
el furiós i salvatge,
dolç indret de l'amor
que m'he quedat per sempre.
Glòria Abras Pou
LES ALES DEL SILENCI
Abras Pou, Glòria
Editorial Òmicron, 2012
Fotografia:
Estanque, 1922
pintura de Timoteo Pérez Rubio (1896-1977)
Preciós, Glòria! M'hi trobo!
ResponEliminaMe n'alegro, Carme. Em fas molt feliç.
ResponEliminaGràcies!!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminatresor...
ResponEliminabesos, gloria
besos, Pilar. Sort dels records, Sort dels tresors.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEste Tesoro te ha quedado redondo, como el Recuerdo...
ResponEliminaBicos
Gracias, Barbe. Solo el recuerdo me ha permitido expresarlo.
ResponEliminaPetons