AMAGATALLS SECRETS

De quasi tothom és conegut el poema"Veles e Vents" del poeta valencià Ausiàs March nascut l'any 1400.

S'han escrit tantes lloances -i mai suficients- d'aquest poema que poca cosa hi puc afegir jo. Dir que quan l'escolto entro en un univers diferent i em transformo en colom i alço el vol sobre el mar perseguint un horitzó banyat de llum de plata que sembla que m'esperi.

La cançó sobre aquest text bellíssim va ser musicada per Raimon l'any 1969 i arranjada per Manuel Camp. Se n'han enregistrat versions diverses. La de l'autor és visceral, un so que proclama la força de l'amor, de l'enyor i la mort. Raimon no hauria pogut estar més encertat per fer arribar al carrer la veu d'un poeta que sempre havia pertangut al món dels estudiosos, de les elits sensibles que tenien accés als versos d'Ausiàs March,  poeta en llengua catalana equiparable a Petrarca si bé la seva concepció de l'amor és molt més realista i terrenal que la de l'italià enamorat de Laura.

Per compartir aquest tresor amb tots vosaltres jo he triat la delicada però punyent versió que canta Ester Formosa acompanyada per Toti Solé.

"Veles e vents" narra la història d'un viatge des d'Itàlia a València en busca de l'estimada. L'autor no sap si ella correspon al seu amor i demana ajuda als vents per tal d'arribar aviat a terra. Ausiàs March parla del mar, dels peixos, dels ocells però el mar és el protagonista que transporta al poeta agent d'amor, captiu de les veles i els vents. La història és melangiosa com si el poeta pressentís el fracàs i està plena de cites que ens porten al misteri: "camins dubtosos, amagatalls secrets, humils precs".  La música de Raimon demana una veu que soni com un clam, com un cant i també com a pregària. "Amor de vos jo en sent més que no en sé" o "jo tem la mort per no ser-vos absent/ perquè amor per mort és anul·lat" són només una mínima mostra del talent del poeta que sempre es caracteritza per la seva elegant intensitat, pel seu ritme inequívocament cerimoniós, per l'impecable tria de cada mot. 

M'hauria agradat transcriure una traducció en llengua castellana però les poques que he trobat són molt ben intencionades però tan literals que desdibuixen les virtuts del poema i no permeten que sigui entenedor. Si algú coneix una traducció prou digna de l'original se li prega m'ho deixi saber. Agraïda.

Vibreu amb els meus afectes!

Fonts: Blog Vivències
                                                                                                         Il·lustració: Fotografia Pinterest
                                                                                                         Video: dm38bcn

Veles e vents han mos desigs complir (1969)
(Ausiàs March - Raimon)

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul•lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

EMAS upv
VLC-CAMPUS CAMPUS HABITAT
Com s'hi arriba I Plánols I Contacte
Universitat Politècnica de València © 2012 · Tel. (+34) 96 387 70 00 · informacion@upv.es