CORTÁZAR ENAMORAT

 

El dia 26 d'agost passat Julio Cortázar hauria complert cent anys de vida però l’escriptor ens va deixar a 70 anys llegant-nos, això sí, una obra inoblidable.

Cortázar va néixer a Ixelles (Regió de Brussel·les) l’any 1914. Tanmateix sempre  va ser argentí atès que ho eren els seus pares, ell era diplomàtic i que, quan tenia sis anys, la família va decidir tornar a Buenos Aires. El pare de Cortázar va deixar dona i fill i el petit Julio va créixer estimulat per la seva mare que es va ocupar de fer-lo estudiar. Malgrat que de ben jove va descobrir que era escriptor va ser un molt bon alumne de l’Escola de Traductors de Buenos Aires on es va graduar amb anglès i francès en la meitat del temps habitual per els altres deixebles.

Cortázar va viure la major part del seu temps a Buenos Aires però també va repartir una bona part de la seva vida per Itàlia. Espanya, Suïssa i París.  En aquesta última ciutat s’hi va casar i s’hi va instal·lar. Alguns dels seus llibres estan ambientats en grat part a París com la curiosa i original Rayuela que es pot llegir ben bé de tres maneres diferents. S’entengui o no cada text de Cortázar proposa un gir a l’idioma i al tema. Com a traductor va fer una obra d’art amb Memorias de Adriano. L’original de Yourcenar l’iguala però no el supera.

Malgrat haver passat èpoques de crisis econòmiques, va tenir la sort d’optar a traduir tota l’obra d’Edgard Allan Poe, fet que el va ajudar a subsistir.

Julio Cortázar va morir a París el 12 de febrer del 1984. Va ser enterrat al cementiri de Montparnasse i al seu comiat hi va assistir molta gent de les Arts incloses les seves mullers vives ja que Carol Dunlop, l’última,  havia mort abans que ell deixant-lo  enfonsat en una depressió terrible.

L’amiga de l’escriptor Cristina Peri Rossi va declarar l’any 2001 que Cortázar havia mort de sida i no de leucèmia com constava en papers oficials. La infecció es podia deure a una transfusió infectada realitzada a París.

Cristina Peri Rossi poeta uruguaiana nascuda l’any 1941 gaudia d’una afectuosa relació amb Julio Cortázar, una relació que, per part d’ell, vint-i-set anys més gran que ella, no era res més que un càlid i inspirat enamorament. Ella, per raons naturals, no sabem si  l’hauria pogut correspondre. Peri Rossi resident a Barcelona ha publicat fa poc els quinze exquisits poemes que Cortázar li va dedicar i dels quals m’he permès copiar-ne tres:

2.

En realidad poco me importa
que tus senos se duerman
en la azul simetría de otros senos.
Yo los hubiera hollado
con la cosquilla de mi roce
y te hubieras reído justamente
cuando lo necesario y esperable
era que sollozaras.

3.

Sé muy bien lo que ganas
cuando te pierdes en el goce.
Porque es exactamente
lo que yo habría sentido.

4
Creo que no te quiero,
que solamente quiero la imposibilidad
tan obvia de quererte
como la mano izquierda
enamorada de ese guante
que vive en la derecha.

Fonts: "Negritas y cursivas"

              Vikipedia