Cortázar va néixer a Ixelles (Regió de Brussel·les) l’any 1914. Tanmateix
sempre va ser argentí atès que ho eren
els seus pares, ell era diplomàtic i que, quan tenia sis anys, la família va
decidir tornar a Buenos Aires. El pare de Cortázar va deixar dona i fill i el
petit Julio va créixer estimulat per la seva mare que es va ocupar de fer-lo
estudiar. Malgrat que de ben jove va descobrir que era escriptor va ser un molt
bon alumne de l’Escola de Traductors de Buenos Aires on es va graduar amb
anglès i francès en la meitat del temps habitual per els altres deixebles.
Cortázar va viure la major part del seu temps a Buenos Aires però també va
repartir una bona part de la seva vida per Itàlia. Espanya, Suïssa i París. En aquesta última ciutat s’hi va casar i s’hi
va instal·lar. Alguns dels seus llibres estan ambientats en grat part a París
com la curiosa i original Rayuela que es pot llegir ben bé de tres maneres diferents.
S’entengui o no cada text de Cortázar proposa un gir a l’idioma i al tema. Com
a traductor va fer una obra d’art amb Memorias de Adriano. L’original de
Yourcenar l’iguala però no el supera.
Malgrat haver passat èpoques de crisis econòmiques, va tenir la sort d’optar
a traduir tota l’obra d’Edgard Allan Poe, fet que el va ajudar a subsistir.
Julio Cortázar va morir a París el 12 de febrer del 1984. Va ser enterrat
al cementiri de Montparnasse i al seu comiat hi va assistir molta gent de les
Arts incloses les seves mullers vives ja que Carol Dunlop, l’última, havia mort abans que ell deixant-lo enfonsat en una depressió terrible.
L’amiga de l’escriptor Cristina Peri Rossi va declarar l’any 2001 que Cortázar
havia mort de sida i no de leucèmia com constava en papers oficials. La
infecció es podia deure a una transfusió infectada realitzada a París.
Cristina Peri Rossi poeta uruguaiana nascuda l’any 1941 gaudia d’una
afectuosa relació amb Julio Cortázar, una relació que, per part d’ell,
vint-i-set anys més gran que ella, no era res més que un càlid i inspirat enamorament.
Ella, per raons naturals, no sabem si l’hauria
pogut correspondre. Peri Rossi resident a Barcelona ha publicat fa poc els
quinze exquisits poemes que Cortázar li va dedicar i dels quals m’he permès
copiar-ne tres:
2.
En realidad poco me importa
que tus senos se duerman
en la azul simetría de otros senos.
Yo los hubiera hollado
con la cosquilla de mi roce
y te hubieras reído justamente
cuando lo necesario y esperable
era que sollozaras.
que tus senos se duerman
en la azul simetría de otros senos.
Yo los hubiera hollado
con la cosquilla de mi roce
y te hubieras reído justamente
cuando lo necesario y esperable
era que sollozaras.
3.
Sé muy bien lo que ganas
cuando te pierdes en el goce.
Porque es exactamente
lo que yo habría sentido.
cuando te pierdes en el goce.
Porque es exactamente
lo que yo habría sentido.
4
Creo que no te quiero,
que solamente quiero la imposibilidad
tan obvia de quererte
como la mano izquierda
enamorada de ese guante
que vive en la derecha.
Creo que no te quiero,
que solamente quiero la imposibilidad
tan obvia de quererte
como la mano izquierda
enamorada de ese guante
que vive en la derecha.
Fonts: "Negritas y cursivas"
Vikipedia
