Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rayuela. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rayuela. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 de setembre del 2014

CORTÁZAR ENAMORAT





El dia 26 d'agost passat Julio Cortázar hauria complert cent anys de vida però l’escriptor ens va deixar a 70 anys llegant-nos, això sí, una obra inoblidable.
Cortázar va néixer a Ixelles (Regió de Brussel·les) l’any 1914. Tanmateix sempre  va ser argentí atès que ho eren els seus pares, ell era diplomàtic i que, quan tenia sis anys, la família va decidir tornar a Buenos Aires. El pare de Cortázar va deixar dona i fill i el petit Julio va créixer estimulat per la seva mare que es va ocupar de fer-lo estudiar. Malgrat que de ben jove va descobrir que era escriptor va ser un molt bon alumne de l’Escola de Traductors de Buenos Aires on es va graduar amb anglès i francès en la meitat del temps habitual per els altres deixebles.
Cortázar va viure la major part del seu temps a Buenos Aires però també va repartir una bona part de la seva vida per Itàlia. Espanya, Suïssa i París.  En aquesta última ciutat s’hi va casar i s’hi va instal·lar. Alguns dels seus llibres estan ambientats en grat part a París com la curiosa i original Rayuela que es pot llegir ben bé de tres maneres diferents. S’entengui o no cada text de Cortázar proposa un gir a l’idioma i al tema. Com a traductor va fer una obra d’art amb Memorias de Adriano. L’original de Yourcenar l’iguala però no el supera.
Malgrat haver passat èpoques de crisis econòmiques, va tenir la sort d’optar a traduir tota l’obra d’Edgard Allan Poe, fet que el va ajudar a subsistir.
Julio Cortázar va morir a París el 12 de febrer del 1984. Va ser enterrat al cementiri de Montparnasse i al seu comiat hi va assistir molta gent de les Arts incloses les seves mullers vives ja que Carol Dunlop, l’última,  havia mort abans que ell deixant-lo  enfonsat en una depressió terrible.
L’amiga de l’escriptor Cristina Peri Rossi va declarar l’any 2001 que Cortázar havia mort de sida i no de leucèmia com constava en papers oficials. La infecció es podia deure a una transfusió infectada realitzada a París.
Cristina Peri Rossi poeta uruguaiana nascuda l’any 1941 gaudia d’una afectuosa relació amb Julio Cortázar, una relació que, per part d’ell, vint-i-set anys més gran que ella, no era res més que un càlid i inspirat enamorament. Ella, per raons naturals, no sabem si  l’hauria pogut correspondre. Peri Rossi resident a Barcelona ha publicat fa poc els quinze exquisits poemes que Cortázar li va dedicar i dels quals m’he permès copiar-ne tres:





2.
En realidad poco me importa
que tus senos se duerman
en la azul simetría de otros senos.
Yo los hubiera hollado
con la cosquilla de mi roce
y te hubieras reído justamente
cuando lo necesario y esperable
era que sollozaras.

3.
Sé muy bien lo que ganas
cuando te pierdes en el goce.
Porque es exactamente
lo que yo habría sentido.


4
Creo que no te quiero,
que solamente quiero la imposibilidad
tan obvia de quererte
como la mano izquierda
enamorada de ese guante
que vive en la derecha.


Fonts: "Negritas y cursivas"
              Vikipedia

dimecres, 22 de gener del 2014

UNA ESPURNA MÍSTICA



Meister Eckhart
CUANDO ESTABA YO EN MI CAUSA PRIMERA, NO TENÍA A DIOS...; ME QUERÍA A MÍ MISMO Y NO QUERÍA NADA MÁS; ERA LO QUE QUERÍA Y QUERÍA LO QUE ERA, Y ESTABA LIBRE DE DIOS Y DE TODAS LAS COSAS... POR ESO SUPLICAMOS A DIOS QUE NOS LIBRE DE DIOS, Y QUE CONCIBAMOS LA VERDAD Y GOCEMOS ETERNAMENTE DE ELLA, ALLÍ DONDE LOS ÁNGELES SUPREMOS, LA MOSCA Y EL ALMA SON SEMEJANTES, ALLÍ DONDE YO ESTABA Y DONDE QUERÍA ESO QUE ERA Y ERA ESO QUE QUERÍA...

Meister Eckhardt, sermón Beati pauperes spiritu


Meister Eckhardt o Mestre Eckhart (1260-1328) era un monjo benedictí alemany de gran saviesa i especialment notable amb disciplines com la teologia, la filosofia i la música. Mestre Eckhart tenia visions místiques i, durant el Papat d’Avinyó, va sofrir l’assetjament dels Franciscans. Atès que la Inquisició era dirigida pels monjos esmentats, Mestre Eckhart va haver de redactar una “Defensa” que va llegir davant del Papa Joan XXII. Els estudiosos d’aquest místic consideren molt important aquest document. L’esmentada “Defensa” està argumentada, fil per randa, seguint les acusacions que els Franciscans li havien fet entre les quals la d’heretge que ell rebutjava dràsticament.

Mestre Eckhart no va deixar constància de la seva mort ni s’ha sabut mai on estava enterrat el seu cadàver.

 Durant els últims anys de la seva vida, aquest monjo filòsof va treballar al costat de grups de laics pietosos com ara els “Amics de Déu”. Va deixar deixebles importants com Tauler i Suso.

Actualment Mestre Eckhart està molt revalorat i és molt seguit.

Fonts:
Fragment del Sermó extret de Rayuela on l'autor Julio Cortázar el transcriu a la pàgina 431.
Dades biogràfiques obtingudes de Viquipèdia. Còpia no literal. 

Pintura: Meister Eckhart-Autor no identificat.