Aquí t’hem
esperat inútilment,
passant dies i nits,
coberts de pols
i oblidats per tu
que ens has
deixat
com un amant
ferit
i rancuniós.
Aquesta és la
resposta
dels versos
que escrivies amb
passió.
Inacabats
t’enyoren
i et supliquen,
torna, poeta,
torna.
Els teus laments
ens falten.
Som versos orfes.
Glòria Abras Pou
Imatge extreta de "Wealthiness blog", Poetti dal Futuro-sense signar.
Imatge extreta de "Wealthiness blog", Poetti dal Futuro-sense signar.
qué precioso! Gloria, poeta!
ResponEliminaun abrazo
En su orfandad brillan un musical silencio...
ResponEliminaMemorables!
Querida Pilar:
ResponEliminaGracias por tu generosidad.
Otro abrazo para tí.
Barbe:
Agradezco mucho tus palabras. Son palabras de poeta.
Una crida a la inspiració? En tot cas, molt bonica.
ResponEliminaLa imatge és del pintor i gravador venecià Andrea Pagnacco. Molt ben triada.
Salut!
E. Maas
Celebro que t'hagi agradat. T'havia d'haver telefonat per saber l'autor d'aquesta obra que em va semblar adequada i que ara amb facilites.
ResponEliminaBaci.
Cada vers, una crida al retorn. Entre tots, l'escala, com la de Jacob, és pujada pels àngels.
ResponEliminaUna abraçada i ben trobada.
Ja ho crec, Olga que voldria retornar als meus poemes. Els sento a dins però no sempre volen emergir.
ResponEliminaGràcies pel teu bell i animador comentari.