Finalment he visitat al mèdium, un home escarransit, la cara demacrada, els ulls ocres, quasi grocs. Li he demanat que em parlés de mi. M'estima o no m'estima? Sempre desfullant l'eterna margarita. M'ha fet cartejar una baralla de tarot, després m'ha demanat que escampés quatre cartes. Com que jo no conec els arcans del tarot, l'he escoltat mirant les cartes mentre ell em deia que algú em protegia des d'un altre univers i que també estava protegida aquí per algú, encara viu, relacionat amb la feina. La tercera carta l'ha fet parlar de la salut. Ha encertat que havia estat molt delicada i que m'havia de cuidar. No em calia tenir por però sí, precaució. I després he vist la carta del penjat, potser la més famosa. El cor m'ha fet un salt desagradable que s'ha anat amortint mentre el mèdium, mirant-me fixament des dels seus ulls de bassa bruta, ha sentenciat: Ja ho veu, la carta del penjat. Aquest noi que vostè estima tant també ho està de penjat, però per vostè. No perdi el temps i afluixi-li la corda.
He pagat i he sortit corrent. És veritat o no? M'estima o no m'estima? Qui em podria informar de manera seriosa si el mèdium interpretava bé la realitat o tal vegada em mentia?. Penso que hauré de consultar un altre mèdium per constatar el què m'ha dit aquet. I així...successivament.
Glòria Abras Pou
Curt i lleuger
Conte inèdit
Fotografia: Blog Two Bee
