A un amic anomenat Grizmala, Sand dirigeix aquesta carta explicativa per se. Està datada el maig de 1848.
El mal que rosega aquest pobre ser (Chopin) tant en l'aspecte moral com en el físic em mata des de fa molt temps, i el veig marxar sense haver-li pogut fer mai cap bé ja que l'afecte inquiet, ombrívol i gelós que jo l'inspiro és la causa principal de la seva tristesa. Fa set anys que visc com una verge amb ell i els altres, he envellit abans d'hora sense fer cap esforç ni sacrifici, indiferent com he quedat a les passions i desil·lusionada sense remei.
Si una dona a la terra li hagués d'inspirar la més absoluta confiança, aquesta seria jo, i ell no se n'ha adonat mai; i sé molt bé que hi ha gent que m'acusa, alguns diuen que l'he esgotat amb la violència dels meus sentits, altres d'haver-lo dut a la desesperació amb les meves bogeries. Crec que tu saps com és ell. Ell, ell se'm queixa d'haver-lo mort a base de privacions mentre jo tinc la certesa de que el mataria si el tractés de manera diferent. Ja veus quina és la meva situació en aquesta funesta amistat en la que m'he convertit en la seva esclava en totes les circumstàncies en que he pogut, sense mostrar-li una preferència impossible i culpable pel que fa als meus fills, on aquest respecte que jo hauria d'inspirar-los i també als meus amics ha estat tan delicat i tan seriós de conservar.
Per la meva banda, he fet prodigis de paciència dels que mai m'hauria sentit capaç, jo que no tenia natura de santa com la princesa (la princesa Anna Czartoyska, la jove esposa del príncep Adam). He arribat al martiri; però el cel és inexorable contra mi, com si tingués grans crims per expiar, doncs al mig de tots aquets esforços i sacrificis, aquell a qui jo estimo amb un amor absolutament cast i maternal es mort víctima de la dependència que té de mi. Déu vulgui, en la seva bondat que, si més no, els meus fills siguin feliços.
Font: www.DesLettres
Traducció lliure de Glòria Abras Pou
Imatge: Taringa
