![]() |
| El petó-Gustav Klimt |
Amics, ja era molt
tard i vaig lluitar perquè l'esmentat sistema em deixés publicar el post. I vaig entrar
en un somni:
El meu germà petit dormia i
es bellugava dolçament dins la seva cabassa blau cel brodada de cireres, però
de cop i volta, el devia molestar el silenci perquè va començar a cantussejar
amb energia autoritària com si ens donés a entendre que el seu cant només era
el senyal del que nosaltres havíem de fer-li escoltar.
Vaig triar un
preciosa cançó extreta del cançoners que tenia la nostra àvia sobre el tema.
L’avi l’havia interpretat moltes vegades al piano i tots anàvem fent el
seguiment però, jo, ara, ja em sentia més gran, sentia que m’anava apartant
subtilment de les paraules de l’avia i
dels gestos de la mare. Vaig marxar a París al cap de poc. Volia ser
estilista i dissenyar els vestits més bonics per les dones més belles.
La cançó era una melodia descarada però l'havíem corejat sense cap mala fe. Cap de nosaltres era la Giuditta. I El Petó de Klimt ens encantava però la mare deia finament, que era fullaraca.
Con totes les
coses, em va costar molt però vaig assolir l’èxit com a couturier.
Klimt i la Juditha desperten la meva
sang vienesa. Si això em fes falta.
Blog netrebkofan
Meine Lippen, sie küssen so heis-opereta Giuditta-Franz Lehar
Blog netrebkofan
Meine Lippen, sie küssen so heis-opereta Giuditta-Franz Lehar
