Jo només me'n vaig a l'habitació del costat que és més ombrívola i on el silenci del veïnat, absent per vacances, m'envolta com un núvol de pau necessària.
Segueixo llegint "Manual per a dones de fer feines" i m'entusiasma. Sembla senzill però qualsevol lletraferit sap que no és gens fàcil explicar històries de breus instants en línies també breus i mots escollits destil·lant el poètic licor del temps que, dia a dia, degota i va conformant històries. Mentre, oh ironia, em queden feines per fer. Feines de dona?. Cap dona ve.
Tenia previst visitar Nova Orleans però la calor i la humitat torturen els meus ossos i m'empenyen a desdir-me del projecte.
Potser era un oracle aquella vella frase que diu que mai no havia d'haver creuat el Mississipi. Era un missatge carregat de raó. Quieta a casa.
Unes quantes fotografies d'un altra lloc que, de moment, no veuré. I en són tants!
Beneït el racó més tranquil de la casa des del qual sento com l'aire corre, suau, fresc, seductor. Benvinguda l'ombra amiga que m'abraça i no em demana res a canvi.
Espero retornar d'aquest descans reiteratiu però necessari.
Gaudiu d'un bon estiu. Rodolí espontani de tan fàcil. Gaudiu, estiu, piu, piu...
 |
| Frank Relle, fotògraf-Laharpe-Nova Orleans |
 |
| Frank Relle, fotògraf-Mirabeau-Nova Orleans |
un mundo en esa habitación, y un cajón de poesías?
ResponEliminafeliz verano, gloria!
Dejémoslo en carpeta. Ya quisiera yo llenar cajones. Te escribo pronto, Pilita!
ResponEliminaFeliz verano para tí, Pilar!
anna-historias.blogspot.com .
ResponEliminaEt deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies
Molt bé. Per què has escollit el meu, Anna?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina