 |
| Paul Klee-Expressionisme abstracte |
esquinça un vol de grius el capaltard
i la muntanya, amb blau recolliment
crepuscular, porta a la falda humil
un davantal de blats encara tendres.
M'allunyo dels embruixos del ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.
Joan Vinyoli-Domini màgic
El gran poeta català Joan Vinyoli (1914-1984) va néixer a Barcelona fill d'un metge que es va morir quan ell era encara molt petit. Va menar una joventut de noi humil. Va estudiar comerç.
La seva esplèndida inspiració poètica es veu, segons els estudiosos, molt influida per Rilke i Carles Riba si bé també s'hi troba el ressó de Shakespeare.
Solia passar l'estiu, primer a Santa Coloma de Farners a la comarca de La Selva i més tard a Begur, Alt Empordà. Els paisatges d'aquests indrets, molt estimats pel poeta, són sovint font de la seva inspiració inigualable.
El seu vers té música i és clàssica.
Convé invocar el silenci i llegir-lo en veu alta sense dramatitzar.Pot ser com, per un instant, entrar en un domini màgic.
me paseo con los versos de Vinyoli entre los azules de este Klee, más surrealista que expresionista en esta ocasión, al menos yo así lo percibo...pirámides soñadas!
ResponEliminagracias Gloria, un respiro en el calor madrileño
Gracias por entrar en tu casa, Pilar. Respecto a lo de surrealista y expresionista me he limitado a copiar la información que daba el blog. Tu tienes la última palabra.
ResponEliminaHe puesto a Klee porque a Vinyoli le encantaba. Le dedicó un poema inspirado en sus azules. Lo pondré pronto.
Un beso desde el calor meditterráneo no menos despiadado.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSu verso tiene música clásica y es romántica.
ResponEliminaUn beso desde las brumas del noroeste.
también tiene Klee la etiqueta de pintor expresionista, pero a mi y concretamente, en estas pirámides anegadas en un Nilo de ensueño, me parece más surrealista que otra cosa...
ResponEliminasoy una peliculera!!!
Barbe:
ResponEliminaMe alegro de que te haya gustado desde las brumas del noroeste, un reino sublunar.
Bicos.
Pilar:
Tus opiniones son siempre muy valiosas. Yo pienso más en el fondo del mar que en el Nilo pese a las pirámides. De todas formas la pintura es bellísima.
Besos subacuáticos.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina