Parlo de Sergio Endrigo inspirat cantautor nascut a Pola (Croàcia) i trasplantat a Istria a causa de decisions preses per alts comandaments en acabar la segona guerra mundial. Com ell, molts altres croates varen haver de deixar la seva terra i ser enviats a Itàlia amb l,agravant de que, durant molt temps, Itàlia tampoc els va acceptar. L'escriptora Marisa Madieri que, com Sergio Endrigo, va patir la mateixa sort, ho reflecteix meravellosament en el llibre "Verd aigua".
Sergio Endrigo (1933-2005) va ser un músic prolífic, autor de melodies magnífiques que el temps ha conservat com el què són, joies. Joies convertides en cançons esplèndides acompanyant poemes bellíssims sobre grans amors truncats.
Endrigo va guanyar el Festival de San remo l'any 1968. Aquell festival marcava tendència com diuen ara. Itàlia, tan lírica, va donar cançons precioses durant les dècades dels 60 i 70. Mentrestant xicots de llargs cabells i parla anglesa empenyien amb força i es feien els amos musicals dels cinc continents.
Sergio Endrigo va col·laborar amb importants poetes entre els quals Pasolini, Ungaretti i de Moraes.
Commemorant Sant Valentí, aquest racó rescatarà fins allà on pugui belles cançons d'amor. Ja sé que falten dotze dies però jo ja vaig preparant la festa.
La lletre de Canzone per te és una lliçó d'amor. L'intèrpret no només perdona l'ésser estimat sinó que fins i tot li agraeix la solitud que li ha regalat. Per questo canto e canto te.
La lletre de Canzone per te és una lliçó d'amor. L'intèrpret no només perdona l'ésser estimat sinó que fins i tot li agraeix la solitud que li ha regalat. Per questo canto e canto te.
Estimeu-vos.
È già finita
Il cielo non è più con noi
Il nostro amore era l’invidia di chi è solo
Era il mio orgoglio la tua allegria
È stato tanto grande e ormai
Non sa morire
Per questo canto e canto te
La solitudine che tu mi hai regalato
Io la coltivo come un fiore
Chissà se finirà
Se un nuovo sogno la mia mano prenderà
Se a un’altra io dirò
Le cose che dicevo a te
Ma oggi devo dire che
Ti voglio bene
Per questo canto e canto te
È stato tanto grande e ormai non sa morire
Per questo canto e canto te
Òndia, no el recordava, gran cantant! Quantes cançons i quants records.
ResponEliminaI tant, Júlia! Quin poder té la música!
ResponEliminaHe de reconocer que no conocía de nada al sr. Endrigo; de San Remo solo recuerdo a los infames Romina y Albano, y al estupendo Adriano Celentano. Mi jardines musicales, por entonces, eran más, digamos, eléctricos...
ResponEliminaHay que recordar también al gran Modugno, a la inigualable Mina. Su calidad melòdica me condujo directamente a Verdi. Los eléctricos tampoco me desagradaban. Ahora, si los escucho, me parecen justitos. Credence Clearwater Revival me tenían seducida con su "Proud mary". Todavía la bailo.
ResponEliminaBella cançó, trista i melancòlica.
EliminaNo sé si els que veiem com se'ns acaba la vida tenim el cel més a prop...
El meu cel de joventut era llunyà i fred, com sembla indicar l'enamorat. Ara, passats els anys, m'agradaria saber els enamorats com el veuen.
Una abraçada.
Olga,
ResponEliminaJo penso que els enamorats se senten en el cel. I donen gràcies al cel per la felicitat que proporciona estimar i ser estimat. Altíssims cels sense xarxa.
Un petó, estimada Olga.