dimarts, 8 d’octubre del 2013

KUDA KUDA I DESPRÈS...POTSER PLORAR



Video d'Onegin65-Canta Sergei Lemeshev

Lenski, poeta bondadós i Evgeni un home de naturalesa molt supèrba es baten en duel i el primer perd la vida. Abans d’arribar a tan trist final Lenski canta una ària bellíssima que reflecteix com poques la força de la nostàlgia russa. Mentre tant l’òpera va donant prou de sí com per contar-nos una història d’amor i desamor sempre oferint la millor música, la més adequada pel moment que l’intèrpret ha de representar i que quasi mai no és alegre. Des de la sublim carta de Tatiana fins a la representació del seu madur marit quan l’òpera es va acabant, assaborim un repertori harmònic i elegant d’una tragèdia a mitges ja que perdem a Lenski però Tatiana i el seu  marit -un príncep-  viuen una relació que Onegin, Evgeni mai no s’hauria esperat i que, un cop evidenciada, sap que el conduirà a la solitud total. Onegin descobreix una Tatiana en plenitud i cau rendit als seus peus però ella el retorna al seu lloc i, com la gran dama que és, li clava un bon miquel i el deixa amb la cua entre les cames. Tot plegat és un càstig per no haver pres seriosament la carta que un dia li havia donat Tatiana –siguent encara adolescent- fent-li saber que l'estimava. Oneguin li havia contestat de forma feridora tractant-la de somiatruites i rebutjant-la sense miraments.
Txaikovski va compondre Evgeni Oneguin animat pel seu germà Modest que li’n va fer el llibret basant-se amb el llarg poema de Puixkin sobre el qual es va prendre unes quantes llicències.

He tingut la sort de veure-la al Metropolitan de Nova York interpretada per Netrebko, Beczala i Kwcien. El record és encara molt viu -fet i fet fa tres dies-  però sé que amb el temps esdevindrà excepcional. El magnífic bloc In fernem Land en deixa dos apunts detallats que són dues lliçons sobre aquesta òpera i els seus genials intèrprets.
Jo reto homenatge des d'aquest racó a qui segons els experts ha estat un dels millors tenors del món. Rus d’origen camperol Sergei Lemeshev es va apuntar a fer cant des de molt jovenet i va triomfar de bon principi, el que no és gens estrany. Ja era una mica gran quan se li va haver d’extirpar un pulmó. Pocs haurien donat res pel gran tenor minvat i, tanmateix, no només va seguir refilant pels escenaris sinó que ho va seguir fent tan bé com sempre.
Gaudiu d'aquesta joia!
 
Anna Netrebkp i Marius Kwcien-MET-New York City


5 comentaris:

  1. Aquesta de Lemeshev es LA versió de Kuda, kuda. Ara mateix estic escoltant a Beczala l'altre dia i ho va fer molt bé, però Lemeshev és d'una altra galàxia.

    ResponElimina
  2. Em fa molt contenta llegir-te, Titus.
    Efectivament Lemeshev és d'una altra galàxia. Deien que Nureiev ballava i Fred Astaire feia una altra cosa. Amb lemeshev passa el mateix.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. La vida porta aquestes i altres glòries als afortunats.

    ResponElimina
  4. La teva frase no admet rèplica, Olga. Me la quedo.

    ResponElimina
  5. Soy disciplinado y me sé aguantar la envida, pero sentirla, la siento. Eso sí: también me alegro de que una amiga la haya podido disfrutar.
    Un abrazo.

    AG

    ResponElimina