diumenge, 29 de gener del 2017

12 VARIACIONS DE VERMELL


Mar vermell-Elisabet Salat, acrílic amb tinta sobre tela

l.- La teva sang, la meva sang. La nostra sang, mare.

2.-L'ombra dels talls de préssec banyats amb vi. La flama que tu encens i m'il·lumina els ulls.

3.-I tot seguit el record dens d'aquella nit d'estiu. Nit que fugia signada a l'horitzó per les         últimes esgarrapades d'un sol que es resistia a deixar-nos.

 4.-Un genoll encetat. La carn oberta i mansos rierols d'un roig jove i lluent cames avall, avall.

5.-Em vull pintar les ungles de les mans d'un granat intens. Miro l'ampolleta d'esmalt. Tu me la     prens. Potser un altra dia, penso jo. Però ha de passar molt temps. 

 6.-El blanc llençol de sota va aparèixer un matí sembrat d'estranyes roses,   humides, desiguals, vermells furiosos i  vermells suaus. I l'escalfor al bell mig de les cuixes. Font de vida i d'amor. 

7.-De l'arbre japonès cauen les fulles xopes de l'aigua de la pluja. Són del color de les cireres
     més madures, pètals que la terra absorbeix perquè la fertilitzen.

8.-Per fi unes arracades de corall!  Tenen  tons diferents i aigualits,  reflecteixen la llum. Si
     no fossin un regal tan esperat, intentaria menjar-me-les. Coralls pel cor.   

9.--Per fi llueixo ungles de mans i peus esmaltades d'espès color granat. La meva font de 
       vida anuncia un altra pas del mes, també granat. Simfonia bordeus. 
    
10.-En un aparador he vist un sumptuós vestit vermell llarg fins als peus. L'escot en forma  
        d'v anava senyalant, subtil però directe, un infern amagat.

11.-Quan vares venir al món et vaig enfilar una maduixa a cada orella. El teu cor i el meu 
       cor junts com fins feia un instant. Junts bategant vermells i humits com les menudes
       maduixes penjades dels teus lòbuls minúsculs.
          
12.-La meva imatge última reunirà tots els tons del vermell: encarnat i rogenc, porpra,         
        escarlata,  carmí i carmesí i cardenal encès, granat i algun nou roig que algú, potser, 
        inventarà per a mi.

         I que així sia perquè el Vermell és Mort i Vida.
         
Dotze variacions sobre vermell.
Glòria Abras Pou

6 comentaris:

  1. el rojo, huella de vida!

    un abrazo, Gloria

    ResponElimina
  2. Y la vida misma.
    Gracias, Pilar.

    Un abrazo!

    ResponElimina
  3. Preciós, profund i evocador comentari. Quantes connotacions, el vermell. Resplendor vermell del vidre de les vetlladores, que m'acompanya. Vetllar, acompanyar. Delícia.
    La sang que he perdut i la sang que m'han donat; no ho podré oblidar mai. I quan érem col·legiales escrivíem fulls de dietari amb sang, amb un plomí d'acer. Promeses eternes.
    Una abraçada,
    Olga X.

    ResponElimina
  4. Excel·lent. Ja en parlarem (sense sang!).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel qualificatiu i quan vulguis en parlem. En pau,és clar.

      Elimina
  5. Olga,
    Les teves precioses paraules, que no mereixo però celebro, em fan quedar vermella. La sang emocionada. Gràcies!

    ResponElimina