Mar vermell-Elisabet Salat, acrílic amb tinta sobre tela |
l.- La teva sang, la meva sang. La nostra sang, mare.
2.-L'ombra dels talls de préssec banyats amb vi. La flama que tu encens i m'il·lumina els ulls.
3.-I tot seguit el record dens d'aquella nit d'estiu. Nit que fugia signada a l'horitzó per les últimes esgarrapades d'un sol que es resistia a deixar-nos.
4.-Un genoll encetat. La carn oberta i mansos rierols d'un roig jove i lluent cames avall, avall.
5.-Em vull pintar les ungles de les mans d'un granat intens. Miro l'ampolleta d'esmalt. Tu me la prens. Potser un altra dia, penso jo. Però ha de passar molt temps.
6.-El blanc llençol de sota va aparèixer un matí sembrat d'estranyes roses, humides, desiguals, vermells furiosos i vermells suaus. I l'escalfor al bell mig de les cuixes. Font de vida i d'amor.
7.-De l'arbre japonès cauen les fulles xopes de l'aigua de la pluja. Són del color de les cireres
més madures, pètals que la terra absorbeix perquè la fertilitzen.
8.-Per fi unes arracades de corall! Tenen tons diferents i aigualits, reflecteixen la llum. Si
no fossin un regal tan esperat, intentaria menjar-me-les. Coralls pel cor.
9.--Per fi llueixo ungles de mans i peus esmaltades d'espès color granat. La meva font de
vida anuncia un altra pas del mes, també granat. Simfonia bordeus.
10.-En un aparador he vist un sumptuós vestit vermell llarg fins als peus. L'escot en forma
d'v anava senyalant, subtil però directe, un infern amagat.
11.-Quan vares venir al món et vaig enfilar una maduixa a cada orella. El teu cor i el meu
cor junts com fins feia un instant. Junts bategant vermells i humits com les menudes
maduixes penjades dels teus lòbuls minúsculs.
12.-La meva imatge última reunirà tots els tons del vermell: encarnat i rogenc, porpra,
escarlata, carmí i carmesí i cardenal encès, granat i algun nou roig que algú, potser,
inventarà per a mi.
I que així sia perquè el Vermell és Mort i Vida.
Dotze variacions sobre vermell.
Glòria Abras Pou
el rojo, huella de vida!
ResponEliminaun abrazo, Gloria
Y la vida misma.
ResponEliminaGracias, Pilar.
Un abrazo!
Preciós, profund i evocador comentari. Quantes connotacions, el vermell. Resplendor vermell del vidre de les vetlladores, que m'acompanya. Vetllar, acompanyar. Delícia.
ResponEliminaLa sang que he perdut i la sang que m'han donat; no ho podré oblidar mai. I quan érem col·legiales escrivíem fulls de dietari amb sang, amb un plomí d'acer. Promeses eternes.
Una abraçada,
Olga X.
Excel·lent. Ja en parlarem (sense sang!).
ResponEliminaGràcies pel qualificatiu i quan vulguis en parlem. En pau,és clar.
EliminaOlga,
ResponEliminaLes teves precioses paraules, que no mereixo però celebro, em fan quedar vermella. La sang emocionada. Gràcies!