 |
| Obra d'Antoni Arissa |
DES DE LA FINESTRA VEIG TAULES I CADIRES. SENSE CAP POR MOSTREN LA SEVA SOLITUD. MENTRESTANT, JO AMAGO LA MEVA.
QUAN CAIGUI ANIRÉ A PARAR CONTRA TAULES I CADIRES. EL SEU SOROLL METÀL·LIC OFEGARÀ EL MEU CRIT.
TAULES QUE M'ESPEREN SOTA LA DOLÇA ESCALFOR DEL SOL. NO TENEN ALTRA COMPANYIA QUE LES SEVES OMBRES QUE ESBORRARÀ LA INDEFUGIBLE, FOSCA NIT.
Glòria Abras Pou
Exercici d'escriptura
Antoni Arissa (1900-1980) era impressor de professió. La seva inquietud i innegable creativitat el varen convertir en un referent del seu temps. Naixia un nou llenguatge visual en el qual Arissa s'hi insereix plenament junt amb altres fotògrafs creatius de la seva època.
Al final de la guerra civil les plataformes de difusió desapareixen. L'obra d'Arissa es redueix com la de tants altres creadors de la seva generació.
A principis del 1990 s'inicia un tímid procés que recupera parcialment l'obra de l'artista.
CCCB fins el 12 d'abril de 2015
Estaré encantada si em feu saber què us diu la fotografia publicada. S'hi val prosa, poesia i qualsevol altra forma d'escriptura que se us acudeixi. Paraules.
Estaré encantada si em feu saber què us diu la fotografia publicada. S'hi val prosa, poesia i qualsevol altra forma d'escriptura que se us acudeixi. Paraules.
No sabia res d'aquest Arissa, però la fotografia que publiques m'agrada molt. Els respatllers de les cadires i les seves ombres són pràcticament intercanviables i tot plegat una caligrafia de tinta.
ResponEliminaAquesta foto m'agrada molt i em suggereix la geometria de l'abséncia o, potser, del buit. Faré els possibles per veure més obra d' aquest autor. Gràcies!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHi he vist lletres... Provo un poema.
ResponEliminaPassejo,
entre les lletres
ue escriuen l'amor.
Damunt la teva absència
hi deixo una A i una O,
per si tu volguessis
completar aquest mot...
I el desig del bes que l'acompanya.
Jo tampoc coneixia aquest fotògraf, Allau. Per sort la vida ens va deixant descobrir coses. Mentre dura, és clar.
ResponEliminaSenyoreta Maas,
Molt ben pensat això de la geometria de l'absència o del buit. Ja saps que al CCCB pots veure obra d'Arissa. I també a "Imatges".
Estimada Carme,
En tu sempre hi ha poesia. La tenen els teus dibuixos i les teves paraules.
Un petó!
La foto m'encanta, Glòria! No coneixia aquest fotògraf, tampoc. Una abraçada!
ResponEliminamesa
ResponEliminasilla
sombra
mesa,
sombra
silla
sombra
mesa,
sombra
sombra
silla
silla
mesa,
mesa
sombra
silla
mesa...
besos gloria, un poco dadá, pero es lo que me ha salido¡ gracias por la oportunidad de compartir...
entre silencios de blanca, se tienden semicorcheas al sol de mediodía; para el concierto, han puesto unas sillas en la plaza.
ResponEliminaEl señor Arissa ve más allá...
Celebro que t'agradi, David.
ResponEliminaCierto, Pilar, muy dadá lo que va mucho con tu arte.
Estupendo Barbe. Siempre hay música en ti y que así siga.
Petons per a tots!
Glòria,
ResponEliminaaquí la meva.
Reservada, Helena.
ResponElimina