PATRICK MODIANO, NOBEL 2014

Rue de Venise

El Nobel d’aquest any l’ha rebut el francès Patrick Modiano nascut a Boulogne-Villancourt l’any 1945

Deia la premsa del dia que el propi premiat havia volgut saber per què l’havien triat a ell ja que, l’autor opinava, que feia quaranta anys que escrivia la mateixa novel·la i que no es veia els mèrits per enlloc. Un membre portant veu de l’Acadèmia Sueca  va manifestar que Patrick Modiano era el Proust dels nostres dies i de la gent del carrer. A parer meu aquest membre de cognom Englünd no ha llegit a Proust. O no ha llegit a Modiano. O a cap dels dos. Deixem apart d’immediat el diví Marcel i passem a una divinitat molt diferent i més terrícola, Modiano.

L’escriptor francès té una infantesa assenyalada per una mare pràcticament inexistent, una actriu belga que fluctua borrosa en algunes línies dels llibres autobiogràfics que l’autor ha signat. Per contra la figura del pare, Alberto Modiano,  jueu italià procedent de Salònica, a qui segueix en una misteriosa i erràtica vida que el porta a viure a diferents llocs i que, potser, és la causa d’aquest estil subtil i quasi silenciós que ha sabut conrear tan bé Patrick Modiano. Sabem que el pare era, com hem dit, d’ascendència jueva però mai no va ser deportat a cap camp de treball, menys d’extermini i sí se sap que va treballar en diverses labors que varen procurar la protecció d’ell i del seu fill Patrick.

A l’edat aproximada de quinze anys, Patrick Modiano va tenir la sort de caure a les mans de l’excel·lent matemàtic i escriptor Raymond Queneau, amic de la seva mare. Gràcies a Queneau fa el batxillerat i desenvolupa una valuosa vida cultural. A partir de 1966 no veurà mai més al seu pare amb qui, gràcies a qui sap quins tripijocs, havia menat una vida quasi opulenta.

Patrick Modiano s’introdueix al món dels músics i escriptors i tant Françoise Hardy com Regine li canten cançons. Al cap de poc ja surten les novel·les que, tal com diu ell mateix, semblen ser una de sola. Modiano és el novel·lista de París i dels seus carrerons amagats, dels personatges erràtics que s’allotgen en grisos i anònims hostals i es reuneixen a diferents bars ombrívols on no sempre sabem de què parlen ni el motiu. Descriu meravellosament Modiano aquestes atmosferes tèrboles , els tipus, els escassos però seductors personatges femenins i els amors que són i els que es malmeten.

Si hagués estat músic, Patrick Modiano hauria pogut alinear-se a Debussy fregant el jazz més refinat, frases curtes, síl·labes eixutes però suaus com brusques pinzellades i una elegància constant que cohesiona un estil envejable. 

Au mois de juin 1942, un officier allemand s'avance vers un jeune homme et lui dit: "Pardon, monsieur, où se trouve la place de l'Etoile?"

Le jeune homme désigne le côté gauche de sa poitrine.

Del llibre "La place de l'étoile" de Patrick Modiano 

Imatge: Le petit monde d'Aurelynx