Violette Leduc |
Violette Leduc neix
amb totes les condicions que poden fer desgraciat un ser humà. És filla
il·legítima d’un noble i una serventa i, seguint el decurs de la pel·lícula, la
coneixem vivint sola a Paris en una sòrdida habitació de rellogada i
guanyant-se la vida, com pot, fent contraban d’aliments els últims anys de la
segona guerra.
Per acabar-ho
d’arreglar Violette Leduc se sent poc atractiva i, a més a més, és lesbiana. La
seva vida està feta de secrets inconfessables però un dia la nostra
protagonista coneix a Simone de Beauvoir que li canvia la vida de forma
substancial. Perquè Leduc escriu i ningú se n’entera fins que Beauvoir li diu
que llegirà el seu manuscrit. Beauvoir reconeix de seguida el talent literari
de Leduc i fa valer la seva amistat amb l’editor Gallimard perquè el llibre
sigui publicat. Beauvoir la introdueix en certa societat intel·lectual i així es fa amiga de Jean Genet i de Camus entre d’altres. El llibre titulat
“L’asphixie” té un èxit important i el fet l’empeny a escriure més. La seva
obra cimera serà “La Bâtarde”
una punyent autobiografia.
La seva vida
privada és vista com la d’una dona que necessita ser estimada i busca les
carícies de tendresa i de sexe sense cap profit produint-li una profunda
desesperació.
Martin Provost ha
dirigit molt bé aquesta pel·lícula aconseguint l’atmosfera adequada i amb
excel·lents actrius com Emmanuelle Devos fent el paper de Violette i Sandrine
Kiberlaine el de Simone de Beauvoir. És molt notable el difícil treball d' Emmanuelle Devos fent una composició del personatge d'una expressivitat dramàtica tan colpidora que sembla impossible que Violette Leduc fos d'altra manera.
I fins aquí em puc
explicar perquè, sense que guardi grans sorpreses, he deixat apart elements del
guió que conformen la important densitat d’aquesta història de solitud i
d’escriptura visceral.
Les obres de
Violette Leduc no apareixen traduïdes ni en català ni en castellà però es
troben, et voilà, en el mercat francès si algú hi està interessat. La
pel·lícula es pot veure encara a algun cinema però apareix també al youtube.
Fins ben aviat i, una vegada més, gràcies per llegir-me.
Em va interessar molt. Qui em va agradar més va ser la Sandrine Kiberlaine.
ResponEliminaVeig que a les biblioteques públiques es pot trobar "La bastarda" (Edhasa, 1984) i "Therèse i Isabelle" (La Magrana, 1993).
Però per a mi el paper més difícil el té Devos perque la Kiberlaine fa un paper molt ben fut però no requereix matisos mentre la Devos transmet molt els seus drames íntims, la solitud i la cerca de l'amor.
ResponEliminaNo se'm va niu acudir mirar les biblioteues públiques així que t'agraeixo la informació i la idea per a propers apunts.
Salut, Allau!
interesante propuesta, Gloria, y la de Allau
ResponEliminabesos,
La Kimberlaine, a més, és una cantant força acceptable. Intentaré de trobar les dues propostes que ens fas, Glòria.
ResponEliminaUna abraçada.
Te gustará Pilar. Es muy interesante. Cine sin ningún manierismo.
ResponEliminaUn beso grande!
Hola David,
Ja buscaré el cant de Kiberlaine. Celebro que el què suggereixo t'interessi.
Una abraçada!