diumenge, 15 de setembre de 2013

OJOS VERDES, AHIR AL CAURE LA TARDA

man-green-eyes - favim com


Curiós. Mentre el dia 11 Catalunya celebrava la seva festa i mostrava a mig món la via per la llibertat, dos dies més tard, el dia 14 em tocava assistir a un notable recital de copla també dita canción espanyola. I és que no hem d’oblidar que a Catalunya hi ha milers de famílies d’altres orígens peninsulars, però la immensa majoria és andalusa. A Catalunya els andalusos celebren lliurement, com ha de ser, les seves processons de Setmana Santa així com una Feria de Abril molt visitada. Ahir centenars d’andalusos varen omplir de gom a gom l’Auditori de Música de Barcelona per gaudir del espectacle Azabache resolt amb un autèntic luxe de mitjans. Seria fàcil ser crític com ara recordant que l’orquestra era una mica pobre, els arranjaments poc encertats i els focus massa cridaners però què és això quan, als amants de la copla, sabem que vàrem veure una funció de primer ordre.

El repertori de coples va estar molt ben triat i els intèrprets posaven a la gent dempeus. Des de Pastora Soler i la seva veu tel·lúrica passant per Diana Navarro tan refinada i capaç de cantar mig minut sense agafar ni mica d’aire fins a acabar amb Manuel Lombo, cantaor de veu escassa però agraïda al micròfon i deixant en un merescut punt i apart a Pasión Vega, una artista complerta que renova la manera de dir amb un fraseig i uns silencis difícils de millorar.

Com era d’esperar vàrem poder escoltar moltes coples escrites pel gran poeta sevillà Rafael de León (1908-1982). El que ahir em va portar a l’Auditori va ser el desig de fer-los un homenatge als meus pares, contemporanis de grans artistes de la copla com Doña Concha Piquer i Miguel de Molina entre molts d’altres i, també gaudir dels poemes cantats que amb tanta inspiració va compondre Rafael de León.

Rafael de León, fill i hereu d’aristòcrates, malgrat haver fet estudis de dret no es va dedicar mai a altra cosa que no fos poesia diferenciant ben clarament la que estava destinada per a lletres de coples i la que estava feta purament per llegir. La guerra el va trobar a Barcelona on va ser empresonat per falangista i acabat el llarg i sanguinari conflicte, va retornar a les seves tabernes de baixa estofa dilapidant la seva fortuna immensa de terratinent andalús. Aquesta afecció a la bohèmia i la seva condició d’homosexual el varen fer, al principi, molt mal mirat per Franco i els seus acòlits.

Quan Rafael de León escriu la seva cèlebre “Ojos Verdes” és prohibida pel regim ja que si la canta una dona, és una prostituta i si ho fa un home és un homosexual. A Miguel de Molina, gran figura de l’època, li hauria encantat interpretar-la però la mítica Concha Piquer també aspirava a fer-ho,  així que va accedir a pagar la multa corresponent i ella la va estrenar amb la seva veu inconfusible i la seva indescriptible capacitat de dir.

Rafael de León pertany per dret propi a la magnífica Generación del 27 que concentra un ramell de grans poetes espanyols tanmateix mai se l’ha inclòs i ha passat a la història amb lletre petita i borrosa només com un lletrista de cançons. Molt influït per Lorca, Rafael de León lletrista i poeta, no s’ha d’amagar per ningú. Que la història doncs li faci justícia.

Video de Diego Freire
Pasión Vega-Ojos Verdes-Rafael de León

10 comentaris:

  1. Un gran poeta, no tan valorat com caldria per uns i altres -excepció feta dels amants de la cobla- per les raons que exposes.

    Crec que molts cantants i grups d'ara haurien de meditar sobre les bones lletres d'abans, que acostumaven a escriure grans escriptors, passa en la cobla, en el tango, en la cançó tradicional catalana, en el fado i en alguns casos, en la Nova Cançó, escolto sovint lletres que fan plorar, però no d'emoció, en l'actualitat. Jo també tinc passió per la Vega. Recordo que fa molts anys una companya d'escola tenia una cançó a l'ordinador i li vaig preguntar qui era i així la vaig descobrir.

    ResponElimina
  2. Jo la vaig descobrir en el programa La noche abierta presentada per Pedro Ruiz i ja no li he perdut la pista perquè és una clàssica.
    Quant a Rafael de León totes les lloances són poques.

    Salutacions, Júlia.

    ResponElimina
  3. Fue una gran noche, a pesar de la horripilante super-amplificación, y he de agradecértelo a tí.

    Miguel de Molina cantaba "Ojos verdes" y además la grabó varias veces aquí y en Argentina y si no recuerdo mal la canta en una película. Además yo le ví en persona en 1953 en una sesión de Varietés en un cine de la Barceloneta, en un programa que incluía al fantasista Escamillo y a la pareja de baile "freakie" -diríamos ahora- Ruman y Kita. Esta venida a Barcelona la pasa por alto en su autobiografía, primero porque no le honraba demasiado recordar que había actuado entre film y film en un cine de barrio y también porque seguramente entró en España ilegalmente o con pasaporte argentino.

    Las tres cantantes estuvieron espléndidas con un plus para Pasión Vega, por la que siento un gran respeto, a pesar de que la mejor voz la posee Pastora Soler.

    Muchas gracias por tu generosa invitación.

    Fede

    ResponElimina
  4. De res estimat Fede. A repetir-ho quan puguem.
    Segur que vares veure la pel·lícula "Filigrana" on Concha Piquer cantaba "Ojos verdes" escenificada.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Veo en la copla, sobre tyodo en la copla arrastrada, pasional y trágica una clara reminiscencia de una época: mi niñez rodeada de franquismo. Me gustan aquellas coplas clásicas, que de pequeño oía en una radio Telefunken y que mi madre, mis hermanas o mis tías canturreaban en casa.
    Me gusta la recreación de esas coplas que hizo nuestro Carlos Cano...
    Pero creo que no se puede reproducir un marco iedológico tan cañí como el de la copla en la forma de pensar y vivir de hoy día, por lo que no entiendo ciertos esfuerzos por revitalizarla (Canal Sur, nuestra impresentable cadena autonómica lo hace en el prime time de los sábados).
    Celebro que la disfrutras.
    Por cierto: Ojos verdes transcurre en Granada (...vimos desde el cuarto despuntar el día / y sonar el alba en la Torre la Vela...). Grandiosa.

    Un abrazo,

    AG

    ResponElimina
  6. Segur que jo hagués gaudit molt d'aquest concert...M'agrada com canta la Pasión Vega i sobretot, la veu dolça i plena de matisos de la Diana Navarro. Penso que no està pas renyit celebrar la diada, fer la Via i passar-to bé escoltant bona música...I la cançó Ojos verdes , sovint la taral·lejo per casa. També m'agraden les cançons de Carlos Cano i de José Manuel Soto, que "lo cortès no quita lo valiente".
    Bona nit.

    ResponElimina
  7. Alberto:
    La copla para mi es también un fortísimo recuerdo de infancia enlazado a mis padres que las conocían todas aunque no las cantaran. Disfruté del espectáculo y ha sido una buena excusa para este post en el que deseaba ensalzar la figura inmensa de Rafael de León.
    Yo soy de las que cree que aún se puede querer como lo expresa la copla. Entronca con un lado trágico más cercano a Medea que a La Lirio pero ahí está y exige la visceralidad del intérprete.
    Un beso afectuoso.


    Benvinguda M.Roser,

    A mi em passa com a tu. Les arts no són incompatibles amb res. I "Ojos Verdes" em sembla una de les moltes perles que la copla ofereix.
    Bona nit a tu.

    ResponElimina
  8. Para mí desgracia siempre he asociado, tal vez patológicamente, la "canción española" con el nacional-folclorismo; con el blanco y negro del No-Do, y con la miseria física y moral del franquismo, con emigración de fondo. También con el uniformismo cultural: España era Andalucía, tanto en canto como en faralaes ...

    Lo siento, aún no lo he superado ... pese a la hermosa voz de Molina.

    ResponElimina
  9. Yo he hecho siempre las mismas asociaciones que tú, Barbe pero un esfuerzo me ha permitido abstraerme para valorar cada copla por su propio valor. No las escucho muy a menudo pero, de vez en cuando, no me molesta escucharlas.

    ResponElimina