diumenge, 29 de gener de 2017

12 VARIACIONS DE VERMELL


Mar vermell-Elisabet Salat, acrílic amb tinta sobre tela

l.- La teva sang, la meva sang. La nostra sang, mare.

2.-L'ombra dels talls de préssec banyats amb vi. La flama que tu encens i m'il·lumina els ulls.

3.-I tot seguit el record dens d'aquella nit d'estiu. Nit que fugia signada a l'horitzó per les         últimes esgarrapades d'un sol que es resistia a deixar-nos.

 4.-Un genoll encetat. La carn oberta i mansos rierols d'un roig jove i lluent cames avall, avall.

5.-Em vull pintar les ungles de les mans d'un granat intens. Miro l'ampolleta d'esmalt. Tu me la     prens. Potser un altra dia, penso jo. Però ha de passar molt temps. 

 6.-El blanc llençol de sota va aparèixer un matí sembrat d'estranyes roses,   humides, desiguals, vermells furiosos i  vermells suaus. I l'escalfor al bell mig de les cuixes. Font de vida i d'amor. 

7.-De l'arbre japonès cauen les fulles xopes de l'aigua de la pluja. Són del color de les cireres
     més madures, pètals que la terra absorbeix perquè la fertilitzen.

8.-Per fi unes arracades de corall!  Tenen  tons diferents i aigualits,  reflecteixen la llum. Si
     no fossin un regal tan esperat, intentaria menjar-me-les. Coralls pel cor.   

9.--Per fi llueixo ungles de mans i peus esmaltades d'espès color granat. La meva font de 
       vida anuncia un altra pas del mes, també granat. Simfonia bordeus. 
    
10.-En un aparador he vist un sumptuós vestit vermell llarg fins als peus. L'escot en forma  
        d'v anava senyalant, subtil però directe, un infern amagat.

11.-Quan vares venir al món et vaig enfilar una maduixa a cada orella. El teu cor i el meu 
       cor junts com fins feia un instant. Junts bategant vermells i humits com les menudes
       maduixes penjades dels teus lòbuls minúsculs.
          
12.-La meva imatge última reunirà tots els tons del vermell: encarnat i rogenc, porpra,         
        escarlata,  carmí i carmesí i cardenal encès, granat i algun nou roig que algú, potser, 
        inventarà per a mi.

         I que així sia perquè el Vermell és Mort i Vida.
         
Dotze variacions sobre vermell.
Glòria Abras Pou

dimecres, 21 de desembre de 2016

FESTES I ALEGRIES, PASQÜES DE NADAL

Advent i naixement de Crist - Hans Memling, 1480








Un Nadal amb versos i besos.
Un nou any bo de debò.

Invoquem la Pau a veure si ve d'una vegada i ja per sempre més.

Amen

Glòria Abras Pou a tots els seus amables visitants.

diumenge, 13 de novembre de 2016

ANNIE LEIBOVITZ, A TRAVÉS DELS SEUS ULLS

Helen Mirren per Annie Leibovitz




Meryl Streep per Annie Leibovitz


"Petó" per Annie Leibovitz
Meryl Streep per Annie Leibovitz
Susan Sarandon per Annie Leibovitz
Leonardo di caprio per Annie Leibovitz
Michelle Obama per Annie Leibovitz
Annie Leibovitz va néixer a Waterbury, Connecticut fa seixanta set anys. Està considerada la fotògrafa més ben pagada del món. Ha treballat pels grans imperis de la premsa de moda, ha fotografiat personatges famosos des d'actors fins a polítics passant per científics sense deixar-se els intel·lectuals.
Leibovitz ha anat molt més enllà de fer retrats bonics i originals de gent famosa, també ha realitzat reportatges de guerra de valor immens i ha estat més d'un cop enviada especial a diverses seus on s'han celebrat Jocs Olímpics. 
Dir que és una gran artista és una obvietat però ja està dita. I escrita.

Glòria Abras Pou 

dissabte, 5 de novembre de 2016

LA MIRADA DE L'HEURA



És la carn, és la sang, és el vi, la saba de la terra. Rogencs i coral·lins quan l'aire inclina les heures de tardor que se'ns arrapen mentre una pluja prima hi afegeix lluïssors inesperades.
Purpurins, escarlates, carmins, fins fa poc éreu d'un verd exacte i ara us mostreu com un tapís de cors de misteriós batec, un jardí vertical que, màgic, il·lumina la tarda que s'escapa. De foc vestiu aquesta cambra i, com un mantell encès, acolliu la meva ànima. Formo part d'un instant amb vosaltres. Us miro i em mireu, roses i carmesins.

I tot aquest tresor me'l donen un moment i una finestra oberta. Una finestra que mai no ha volgut ser res més del que ja és, un rectangle que copsa llum i aire i que, ara i aquí, esdevé refulgent cataracta, fugaç irrepetible ràfega de temps que era i ja no és.

Glòria Abras Pou
Intent de prosa poètica
Inèdit
Primera versió

dijous, 27 d’octubre de 2016

LA RESPOSTA DEL SOMNI

El Jardí - Paul Delvaux

Ama il tuo sogno pur si ti tormenta.

Gabriele d'Annunzio

Sí, estima el teu somni. I creu en ell encara que et turmenti i aquells que diuen protegir-te, vulguin arrossegar-te dient que ells faran tocar de peus a terra.


Sí, estima el teu somni. I alimenta'l, deixa'l créixer, mantén-lo navegant-te en la sang i les artèries. I tanca els ulls o busca la foscor, mentre ell, el somni, campa majestuós per les fondàries del teu pensament i t'aparta, egoista, d'allò que en diuen realitat.


Sí, estima el teu somni, encara que ell t'estimi poc o gens a tu i et robi la son i les ganes de viure. Perquè per tu, el teu somni és la vida. I  si un dia o una nit sents que el teu somni va cap a la mort i creus que el seguiràs perquè ell t'és turment i vida,  no t'enganyis perquè,malgrat la seva mort, tu et quedaràs aquí i veuràs com de somni vivent amb pètals, amb espines i amb una ànima pròpia, a voltes perniciosa com un paràsit indomable,  va esdevenint record.

I sentiràs devastada la terra on el record, punyent, s'haurà establert. Tu. Perquè seràs els plors, les runes i la pols d'una ciutat bombardejada

                                                         fins que fertilitzants d'origen, potser ignot, faran que sentis la fragància d'un bosc on hi vibra la pluja i el teu propi somriure inesperat t'anuncii que has rebut la resposta del somni.

Glòria Abras Pou

Prosa amb voluntat poètica
Primer esborrany


diumenge, 23 d’octubre de 2016

I M'HO VAS FER SABER

Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.

Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó.

Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.

No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.

W,H, Auden - Vint-i-set poemes.
Barcelona: Quaderns Crema, 1995 (traducció de Salvador Oliva).


Stop all the clocks, cut off the telephone
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.

Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling in the sky the message He is Dead,
Put crêpe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.

He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last forever, I was wrong.

The stars are not wanted now; put out every one,
Pack up the moon and dismantle the sun.
Pour away the ocean and sweep up the wood;
For nothing now can ever come to any good.

Songs from To Songs for Hedli Anderson
W.H. Auden
Twenty seven poems

Cinc de maig del dos mil setze