diumenge, 1 de setembre de 2013

INSTANTS VIENESOS



El petó-Gustav Klimt
Ahir tenia pensat un post força sorprenent. A última hora i després d’intentar-ho diverses vegades, el sistema,  el meus amables interlocutors de google-mozilla firefox em varen enviar una nota explicativa per si mateixa. Havia de donar un codi a google i així la gran companyia podria detectar la mena d’error que patia el sistema i,  arreglar-l’ho per sempre.

Amics, ja era molt tard i vaig lluitar perquè l'esmentat sistema em deixés publicar el post. I vaig entrar en un somni:



El meu germà petit dormia i es bellugava dolçament dins la seva cabassa blau cel brodada de cireres, però de cop i volta, el devia molestar el silenci perquè va començar a cantussejar amb energia autoritària com si ens donés a entendre que el seu cant només era el senyal del que nosaltres havíem de fer-li escoltar.


Vaig triar un preciosa cançó extreta del cançoners que tenia la nostra àvia sobre el tema. L’avi l’havia interpretat moltes vegades al piano i tots anàvem fent el seguiment però, jo, ara, ja em sentia més gran, sentia que m’anava apartant subtilment de les  paraules de l’avia i dels gestos de la mare. Vaig marxar a París al cap de poc. Volia ser estilista i dissenyar els vestits més bonics per les dones més belles. 
La cançó era una melodia descarada però l'havíem corejat sense cap mala fe. Cap de nosaltres era la Giuditta. I El Petó de Klimt ens encantava però la mare deia finament, que era fullaraca. 

Con totes les coses, em va costar molt però vaig assolir l’èxit com a couturier.

Klimt i la Juditha desperten la meva sang vienesa. Si això em fes falta.

Blog netrebkofan
Meine Lippen, sie küssen so heis-opereta Giuditta-Franz Lehar



6 comentaris:

  1. Instants vienesos i instants compartits amb molta gràcia... aquest somni és tota una història...

    Bona nit, Glòria.

    ResponElimina
  2. Sí, Carme. De fet està "despenjat" d'una magnífica novel·la: La llebre amb els ulls d'àmber. Estava tan concentrada en la lectura que, de cop i volta, vaig assumir el paper d'un dels personatges...
    Un petó molt fort!

    ResponElimina
  3. Pero bueno, ¿y mi comentario? Te decía, aparte de que ya estoy en Granada tras una semana agotadora de comidas y despedidas, que no conocía esta opereta y que me ha hecho mucha gracia porque los tres prieros compases suenan a pasodoble torero.

    Un abrazo,

    AG

    ResponElimina
  4. Celebro que estés ya en Granada ensayando para el nuevo curso. Es cierto lo de pasodoble torero. Ella representa una vulgar cabaretera en el Norte de África. Consultaré a un amigo mío doctorado en música sinfónica, ópera, zarzuela, opereta, musicales, jazz...en serio, es una cátedra andante.
    Un petó estimat Alberto.

    ResponElimina
  5. debo ser sincera; sin aquel elegante vestido que dejaba ver mis brazos,sin aquella falda maravillosa llena de sutiles pequeños volantes de gasa que flotaban a mi alrededor mientras yo giraba, y que tú cosiste para mi, mi éxito, no hubiera sido lo mismo...

    Gloria,couturier de sueños, besos



    ResponElimina