dissabte, 21 de setembre de 2013

EL TEU NOM ÉS HOBOKEN


Frank Sinatra-Fotografia d'Herman Leonard, 1956
Sobrevolem Hoboken separat de Manhattan per el Hudson. Però jo faig atenció a Hoboken, una ciutat de poc més de cinquanta mil habitants, important sobretot pel seu port al costat mateix del de Nova York i, pertanyent la ciutat, a l’àrea metropolitana de la vistosa capital d’occident.

Fa bon dia i encara que veig les coses a mitges a causa de la llunyania i la velocitat de l’avió que ens transporta, tanco els ulls perquè el meu Hoboken es deu assemblar poc, avui en dia, al de 1916 quan abans de mig desembre Frank Sinatra hi va néixer. És preferible recrear la imatge de Hoboken que guarda la meva imaginació, un lloc dur on l’ambient portuari va del gris fins al negre i desprèn bafarades de peix, de greix i qui sap de què més.

Allà, a Hoboken i sent un noiet encara no adolescent, Frank Sinatra va començar a delectar als amics entonant els èxits de Bing Crosby. Aquells seus ulls tan blaus varen saber tan aviat com les seves orelles que cantava per passar a la història. Era el moment de començar a viure-la intensament, la història,  i recordar per sempre que quan tenia disset anys havia estat un bon any.

Aterrem i obro els ulls amb el somriure de qui ha recreat un bon record que no pensa explicar.

Fins aviat!  

Video de Chrissie64

5 comentaris:

  1. Glòria, t'assaltaré per on menys t'ho esperes.

    Es titula "La nit cau sobre Hoboken". És llarga (dura 17 minuts), però no cal prendre cap mena de droga per escoltar-la sencera. Ja em diràs com l'has sobreviscut.

    http://youtu.be/jnIkxPYvF70

    ResponElimina
  2. "La voz", la antonomasia de la canción pop, de las baladas inmortales, del glamour masculino de la época dorada del star system. "My way" fue para mí casi una voluntad de sistema ético... malogrado, por cierto. Tal vez he hecho muy pocas cosas a mi manera, que las circunstancias se han impuesto más de lo que hubiera querido.

    Deasconocía la versión de esta canción cantada por Frnkie. Sólo he oído cientos de veces la de Ray Charles, de su álbum póstumo "Genius loves company": https://www.youtube.com/watch?v=01iAeh16p20

    Saludos sureños,

    AG

    ResponElimina
  3. Lo primero que pensé, leyendo su nombre, fue en el catálogo de obras de FJ Haydn -tengo que corregir esta deformación mía-
    Pero New Jersey no me es ajeno, conozco los cromáticos otoños del condado de Morris, nada lejanos tampoco de otra célebre cuna musical: la del Boss en Long Branch.
    ¿qué tendrá el agua cuándo la bendicen? La Voz tiene toda una orquesta en la garganta...
    Un beso.

    ResponElimina
  4. Per fi et puc tornar resposta al teu nou blog, Glòria.
    L'estiu que no passa ens porta a enyorar velles cançons arrapades a la terra que les ha vist néixer. És am la nostra memòria que es tornen immortals.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Allau,
    Suposo que ja has rebut el meu correu.

    Alberto:
    Tu también habrás recibido un correo respondiendo al tuyo. Todos hemos hecho las cosas a nuestra manera, queramos o no. A menudo nos ha dolido que nos hayan sido impuestas maneras que nos son extrañas. La vida, amigo mío.
    Gracias por el enlace.
    Un petó.

    ¿Y que no sabrás tú querido Barbe? Un nombre, Hoboken y das diversas referencias unidas a él.
    Cierto, una orquesta en la garganta. Nunca necesitó otro instrumento que el que nació y murió con él.

    Gràcies, benvolguda Olga. És cert que vivim mentre tenim memòria. Jo vaig tornar ahir d'aquella terra de velles cançons inoblidables que han creat la banda sonora del segle XX.
    Una abraçada per a tu.

    ResponElimina