dilluns, 27 de juny de 2016

JOAN VINYOLI, ...EL RIU ENCÈS ES PRECIPITA AL MAR...


Paul Klee-Expressionisme abstracte
Despunten crits de fulles en els arbres, 

esquinça un vol de grius el capaltard 
i la muntanya, amb blau recolliment 
crepuscular, porta a la falda humil 
un davantal de blats encara tendres. 
M'allunyo dels embruixos del ponent, 
esvento les recances i les cendres 
i de l'antiga troca tallo el fil. 
Pasturen per la nit roques i cabres, 
el riu encès es precipita al mar, 
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres; 
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli-Domini màgic


El gran poeta català Joan Vinyoli (1914-1984) va néixer a Barcelona fill d'un metge que es va morir quan ell era encara molt petit. Va menar una joventut de noi humil. Va estudiar comerç.
La seva esplèndida inspiració poètica es veu, segons els estudiosos, molt influida per Rilke i Carles Riba si bé també s'hi troba el ressó de Shakespeare.
Solia passar l'estiu, primer a Santa Coloma de Farners a la comarca de La Selva i més tard a Begur, Alt Empordà. Els paisatges d'aquests indrets, molt estimats pel poeta, són sovint font de la seva inspiració inigualable.
El seu vers té música i és clàssica. 
Convé invocar el silenci i llegir-lo en veu alta sense dramatitzar.Pot ser com, per un instant, entrar en un domini màgic.
  

8 comentaris:

  1. me paseo con los versos de Vinyoli entre los azules de este Klee, más surrealista que expresionista en esta ocasión, al menos yo así lo percibo...pirámides soñadas!

    gracias Gloria, un respiro en el calor madrileño

    ResponElimina
  2. Gracias por entrar en tu casa, Pilar. Respecto a lo de surrealista y expresionista me he limitado a copiar la información que daba el blog. Tu tienes la última palabra.
    He puesto a Klee porque a Vinyoli le encantaba. Le dedicó un poema inspirado en sus azules. Lo pondré pronto.
    Un beso desde el calor meditterráneo no menos despiadado.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Su verso tiene música clásica y es romántica.
    Un beso desde las brumas del noroeste.

    ResponElimina
  5. también tiene Klee la etiqueta de pintor expresionista, pero a mi y concretamente, en estas pirámides anegadas en un Nilo de ensueño, me parece más surrealista que otra cosa...

    soy una peliculera!!!

    ResponElimina
  6. Barbe:
    Me alegro de que te haya gustado desde las brumas del noroeste, un reino sublunar.
    Bicos.
    Pilar:
    Tus opiniones son siempre muy valiosas. Yo pienso más en el fondo del mar que en el Nilo pese a las pirámides. De todas formas la pintura es bellísima.
    Besos subacuáticos.

    ResponElimina