dissabte, 2 de juliol de 2016

YVES BONNEFOY, JE NOMNERAI DÉSERT CE CHÂTEU QUE TU FUS...1923-2016


Figura embolicada - Henry Moore-Toronto
Una mosstra mínima. Només dos poemes d'Yves Bonnefoy nascut a Tours (France l'any 1923 i mort aquest primer de juliol que encara crema. Estalvio més dades biogràfiques perquè, per sort, la xarxa n'ofereix si no suficients, moltes.
És una obvietat però la vull dir: Força de l'ànima i bellesa verbal conflueixen en aquest gran poeta. No en va les seves traduccions de Shakespeare al francès tenen el prestigi inqüestionable que tenen...Un gran poeta, com l'anglès, requereix sempre d'un altra gran poeta per traslladar-lo a una altra llengua. I aquest va ser el cas. Els poetes, com els vells rockers i com tots els artistes, mai no moren.


LA IMPERFECCIÓ ÉS EL CIM

S’esqueia que calia destruir i destruir i destruir, 
S’esqueia que no hi ha salut sinó a aquest preu.
Enrunar la faç nua que s’aixeca en el marbre, 
Martellejar tota forma tota bellesa.

Amar la perfecció perquè ella és el llindar, 
Però negar-la a penes coneguda, oblidar-la morta.

La imperfecció és el cim. 

Yves Bonnefoy-Traducció d'Eduard J. Verger

 L'IMPERFECTION EST LA CIME

Il y avait qu'il fallait détruire et détruire et détruire. 
Il y avait que le salut n'est qu'à ce prix.
Ruiner la lace nue qui monte dans le marbre. 
Marteler toute forme toute beauté.

Aimer la perfection parce qu'elle est le seuil 
Mais la nier sitôt connue, l'oublier morte,

L'imperfection est la cime.

Yves Bonnefoy


VERITABLE NOM

Desert en diré jo, del castell que vas ser, 
I nit d’aquesta veu, i absència del teu rostre, 
I, quan hauràs caigut en la terra infecunda, 
Desésser en diré, del llamp que t’haurà dut.

Morir és un país que tu estimaves. Vinc, 
Eternament, però, pels teus foscos camins. 
Destruesc ton desig, ta forma, ta memòria, 
Sóc el teu enemic que no tindrà pietat.

De tu, jo en diré guerra, i em prendré 
Amb tu les llibertats de la guerra i tindré 
A les mans el teu rostre obscur i travessat, 
Al cor aqueix país que il·lumina el temperi

Yves Bonnefoy - Traducció d'Eduard J. Verger


VRAI NOM

Je nommerai désert ce château que tu fus, 
Nuit cette voix, absence ton visage, 
Et quand tu tomberas dans la terre stérile 
Je nommerai néant l'éclair qui t'a porté.

Mourir est un pays que tu aimais. Je viens.
Mais éternellement par tes sombres chemins. 
Je détruis ton désir, ta forme, ta mémoire, 
Je suis ton ennemi qui n'aura de pitié.

Je te nommerai guerre et je prendrai 
Sur toi les libertés de la guerre et j'aurai 
Dans mes mains ton visage obscur et traversé, 
Dans mon cœur ce pays qu'illumine l'orage.

Yves Bonnefoy

Fonts:
Escultura: Museu d'Art Modern-Toronto (Canadà)
-wanadoo.perso.es
-maulpoix.net

8 comentaris:

  1. Sorprèn el poc que s'ha parlat de la seva mort a casa nostra, en general.

    ResponElimina
  2. A yer, cuando me enteré de su muerte, no lo conocía. Cuando curiosa, leí alguna de sus poesías, pensé al igual que tú que no pasaría desapercibida, no su muerte, su vida en la mía.

    un abrazo Gloria.

    ResponElimina
  3. Júlia,
    A casa nostra es parla de futbol i si sobra temps i algú parla de la mort de Bonnefoy, uns quants no sabran qui és, d'altres el voldran descobrir i la majoria ni se n'assabentaran.

    Querida Pilar:
    Yo le conocía poco, de nombre y de haberle leído algún hermoso poema. Investigué y hago mías tus palabras tan acertadas: (...) que no pasaría desapercibida, no su muerte, su vida en la mia.(...).

    Un abrazo para tí, Pilar.

    ResponElimina
  4. Júlia,
    A casa nostra es parla de futbol i si sobra temps i algú parla de la mort de Bonnefoy, uns quants no sabran qui és, d'altres el voldran descobrir i la majoria ni se n'assabentaran.

    Querida Pilar:
    Yo le conocía poco, de nombre y de haberle leído algún hermoso poema. Investigué y hago mías tus palabras tan acertadas: (...) que no pasaría desapercibida, no su muerte, su vida en la mia.(...).

    Un abrazo para tí, Pilar.

    ResponElimina
  5. "Marteler toute forme toute beauté..."

    "Je détruis ton désir, ta forme, ta mémoire..."

    Bonnefoy sabe bien que la poesía es imperfección!

    ResponElimina