dilluns, 22 de febrer de 2016

UMBERTO ECO, ECO DE BORGES













Erik Desmazières-La Sala de los Planetas - La Biblioteca de Babel, Borges
Si como dice el griego en el Cratilo
el nombre es arquetipo de la cosa
en las letras de 'rosa' está la rosa
y todo el Nilo en la palabra 'Nilo'.

Y, hecho de consonantes y vocales,
habrá un terrible Nombre, que la esencia
cifre de Dios y que la Omnipotencia
guarde en letras y sílabas cabales.
(...)
Lee todo en: El golem - Poemas de Jorge Luis Borges http://www.poemas-del-alma.com/jorge-luis-borges-el-golem.htm#ixzz40wmhBBs0


Amb la mort de l'intel·lectual italià he recordat una biografia de Jorge Luis Borges. L'agafo i la fullejo per trobar el que busco. María Esther Vázquez amiga molt propera del gran escriptor argentí afirma, de manera agradosa, que Eco, molt més jove que Borges, es va inspirar en el poema del qual n'he transcrit dues estrofes, per posar títol a la novel·la que el va fer famós, "El nombre de la Rosa". Però això és només el principi perquè l'estudiosa Vázquez i altres seguidors de Borges, diuen haver comprovat,  fil per randa,  que l'obra d'Eco es basa en el relat "La Biblioteca de Babel". No sé si les expressions "es basa" o "s'inspira" ens diuen clarament que Eco va copiar. Això no seria res de nou i ha passat des que tenim referència de les arts i el seu preu i de com, de vegades molt honestament, unes coses ens porten a les altres.
Jo vaig començar "El nombre de la rosa" però no em saber interessar i, a la pàgina 20, vaig saber que el deixava per sempre.
M'han divertit d'Eco els "Diarios mínimos". No he anat més lluny.
A Borges mai no l'hauré llegit prou. Ara mateix recordo vagament "La biblioteca de Babel" i em venen ganes de tornar-me a immergir en la seva poesia o en la seva prosa de gegant matemàtic.
Fer-li un "in memoriam" a Umberto Eco m'ha portat al gran Borges. Benvingut!

Fonts: Fragment de poema segons enllaç.
            Borges
            Esplendor y derrota
            Vázquez, María Esther
            Colección Andanzas-Tusquets
            1ª edición, febrero 1996 
            Quant a il·lustració. Blog "De todos lados"  

7 comentaris:

  1. Ja a Shakespeare hi ha referències a la rosa i el seu nom i la resta... som producte del nostre imaginari i les nostres experiències i copiem de vegades de forma inconscient...

    ResponElimina
  2. ni el artista, ni el músico ni el escritor es inmune a su entorno cultural, lo que ha leído, escudado, visto, es bagaje que impregna y acompaña en la obra de cada uno... malo el que lo niegue...

    yo también he tenido un recuerdo par Eco, curiosamente a mi , me llevó a Dante... bienvenidos sean siempre los grandes!

    un abrazo, Gloria

    ResponElimina
  3. Es lo que tienen los grandes, que te llevan a otro grande.

    Bicos.

    ResponElimina
  4. Júlia,
    I tant! Abans i després de Shakespeare qui no ha cantat la rosa?. És cert que la nostra consciència és un magatzem que nodreix les nostres expressions.

    Pilar:
    Llevas toda la razón del mundo. Además los plagios suelen ser notorios mientras que las influencias, conscientes o no, toman la personalidad del artista.
    Uno y mil besos, Pilar!

    Barbe:
    Que no se rompa la cadena de los grandes. Seguirlos da sentido a la vida.
    Petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada aquesta revisió teva dels grans llibres i dels bons escriptors. Jo també he llegit més Borges que Eco.
      I ara, per avorriment de les dolentes novel·les negres catalanes que surten, em faig el propòsit de rellegir el totxo que és "La muntanya màgica", de Mann. Un escriptor, per cert, ben pagat d'ell mateix.
      Una abraçada i gràcies per les teves paraules al meu blog.

      Elimina
  5. Jo he intentat amb Mann però em fa por el totxo. Només li he llegit "Els Budenbrock" que va publicar als 25 anys i que trobo preciosa. Haver estat un triomfador tan jove així com la seva pertinença a una classe benestant el devien ajudar a ser pagat de sí mateix.
    Deixar paraules al teu blog és sempre un plaer per mi, estimada Olga.

    ResponElimina