dimarts, 14 d’octubre de 2014

PATRICK MODIANO, NOBEL 2014

Rue de Venise


El Nobel d’aquest any l’ha rebut el francès Patrick Modiano nascut a Boulogne-Villancourt l’any 1945

Deia la premsa del dia que el propi premiat havia volgut saber per què l’havien triat a ell ja que, l’autor opinava, que feia quaranta anys que escrivia la mateixa novel·la i que no es veia els mèrits per enlloc. Un membre portant veu de l’Acadèmia Sueca  va manifestar que Patrick Modiano era el Proust dels nostres dies i de la gent del carrer. A parer meu aquest membre de cognom Englünd no ha llegit a Proust. O no ha llegit a Modiano. O a cap dels dos. Deixem apart d’immediat el diví Marcel i passem a una divinitat molt diferent i més terrícola, Modiano.

L’escriptor francès té una infantesa assenyalada per una mare pràcticament inexistent, una actriu belga que fluctua borrosa en algunes línies dels llibres autobiogràfics que l’autor ha signat. Per contra la figura del pare, Alberto Modiano,  jueu italià procedent de Salònica, a qui segueix en una misteriosa i erràtica vida que el porta a viure a diferents llocs i que, potser, és la causa d’aquest estil subtil i quasi silenciós que ha sabut conrear tan bé Patrick Modiano. Sabem que el pare era, com hem dit, d’ascendència jueva però mai no va ser deportat a cap camp de treball, menys d’extermini i sí se sap que va treballar en diverses labors que varen procurar la protecció d’ell i del seu fill Patrick.

A l’edat aproximada de quinze anys, Patrick Modiano va tenir la sort de caure a les mans de l’excel·lent matemàtic i escriptor Raymond Queneau, amic de la seva mare. Gràcies a Queneau fa el batxillerat i desenvolupa una valuosa vida cultural. A partir de 1966 no veurà mai més al seu pare amb qui, gràcies a qui sap quins tripijocs, havia menat una vida quasi opulenta.

Patrick Modiano s’introdueix al món dels músics i escriptors i tant Françoise Hardy com Regine li canten cançons. Al cap de poc ja surten les novel·les que, tal com diu ell mateix, semblen ser una de sola. Modiano és el novel·lista de París i dels seus carrerons amagats, dels personatges erràtics que s’allotgen en grisos i anònims hostals i es reuneixen a diferents bars ombrívols on no sempre sabem de què parlen ni el motiu. Descriu meravellosament Modiano aquestes atmosferes tèrboles , els tipus, els escassos però seductors personatges femenins i els amors que són i els que es malmeten.

Si hagués estat músic, Patrick Modiano hauria pogut alinear-se a Debussy fregant el jazz més refinat, frases curtes, síl·labes eixutes però suaus com brusques pinzellades i una elegància constant que cohesiona un estil envejable. 

Au mois de juin 1942, un officier allemand s'avance vers un jeune homme et lui dit: "Pardon, monsieur, où se trouve la place de l'Etoile?"
Le jeune homme désigne le côté gauche de sa poitrine.

Del llibre "La place de l'étoile" de Patrick Modiano 

Imatge: Le petit monde d'Aurelynx 

10 comentaris:

  1. Gràcies per acostar-nos Modiano. No he llegit res d'ell tot i que el nom em sonava força i llegint-te he sabut de què: de lrs cançons!!!

    Miraré de buscar alguna novel.la seva... Si totes són la mateixa, no cal matar-s'hi gaire a triar... He, he, he. Bromes a part, me'n recomanes alguna?

    Una abraçada, Glòria!

    ResponElimina
  2. El vaig llegir fa temps i s'aguanta bé en el record. Toca tornar-hi per fer-li els honors: la seva última l'estan tractant molt bé.

    ResponElimina
  3. Estimada Carme,
    Quina alegria tornar-te a llegir! Si agafes "Un pedigrée" és l'autobiografia de Modiano i veuràs quina escriptura més peculiar. Les seves frases floten.
    Un i mil petons, artista!

    Ja és molt que se t'aguanti bé en el record atès que ets d'allò més exigent. La última no és la que més em va agradar. Que tinguis un bon son, Allau.

    ResponElimina
  4. Llavors, Glòria, amb quina he de somiar? Està bé "Un pedigrée"?

    ResponElimina
  5. vengo de la librería, he ido a remediar mi desconocimiento de Modiano. Solo he podido conseguir "Flores de Ruina" y "Perro de Primavera" . ¡Vamos a ver¡. Te contaré gracias, Gloria.

    besos

    ResponElimina
  6. Allau,
    Jo, en la primera que sempre penso és en "Un pedigrée" potser perquè m'agrada l'auto biografia. Quan vaig llegir l'última em vaig dir: "Altra vegada la mateixa?". "La place de l'étoile" és també prou agradable. Gràcies per la confiança, Allau.

    Querida Pilar:
    Tendré que remediar mi desconocimiento de las novelas que has adquirido tu. Espero que nos gusten.
    besos pfp.

    ResponElimina
  7. Decían, dicen, que Vivaldi escribió una y mil veces el mismo Concierto; siendo falso, puede ser un Estilo. En todo caso: siempre nos quedará París, y sus olvidos... ésos que disipa Modiano. Un Estilo.
    Un abrazo desde el noroeste.

    ResponElimina
  8. No podías decirlo mejor y con menos palabras.

    Otro abrazo desde el nordeste.

    ResponElimina
  9. Modiano té uns títols molt interessants. Com m'hauria agradat tenir un valedor, un protector, un promotor, un padrí o simplement un bon agent literari...
    La senyora Tecla t'envia un so: només retornarà amb la independència.

    ResponElimina
  10. A cuànta bona gent que escriu li hauria agradat el què hauries volgut per tu!

    El so de la tecla no crec que retorni ràpid però sí seré i segur.

    Salut, Olga!

    ResponElimina