Tancàvem les
portes.
Fugíem de la
llum.
Tant ens
abraçàvem
que els
ossos ploraven
d’un enyor
futur.
Quan ens
separàvem
la pell
s’estripava
perquè
n’érem un.
Com besties
ferides
sortíem a
l’aire
l’un de
l’altra, lluny.
Glòria Abras Pou
Poem inèdit - Sense Títol
Il·lustració, pintura d'Edvard Munch
amor desatado... amour fou!!!
ResponEliminaTal vez deje heridas incurables pero, si aparece, hay que vivirlo.
ResponElimina