dilluns, 30 de maig de 2016

EN EL RECORD, TRESOR

















TRESOR

Encara em puc imaginar
que aturo el temps
i et veig, et toco, et beso
en un instant que allargo
fins a recuperar l'antic
i conegut inici de desmai,
la màgica pulsió,
la humida febre
que em feia resseguir-te
els llavis amb els dits
i aprendre't de memòria
el furiós i salvatge,
dolç indret de l'amor
que m'he quedat per sempre.

Glòria Abras Pou


                                                                                   
LES ALES DEL SILENCI
Abras Pou, Glòria
Editorial Òmicron, 2012

Fotografia:
Estanque, 1922
pintura de Timoteo Pérez Rubio (1896-1977)

8 comentaris:

  1. Me n'alegro, Carme. Em fas molt feliç.
    Gràcies!!!

    ResponElimina
  2. besos, Pilar. Sort dels records, Sort dels tresors.

    ResponElimina
  3. Este Tesoro te ha quedado redondo, como el Recuerdo...

    Bicos

    ResponElimina
  4. Gracias, Barbe. Solo el recuerdo me ha permitido expresarlo.

    Petons

    ResponElimina