divendres, 29 d’abril de 2016

TONI MORRISON, LA NIT DE LES CRIATURES


Rosina Ferrara-John Singer Sargent. Capri 1878
(...) A la meva família no hi ha ningú d'un color semblant. El quitrà és el que més s'hi assembla, però els seus cabells no s'adiuen amb la pell. Són diferents : llisos però ondulats, com els d'aquelles tribus d'Austràlia que van despullades. Es podria pensar que això és un retrocés, però un retrocés de què? Hauríeu d'haver vist la meva àvia; passava per blanca, i mai no va dir a cap dels seus fills que no ho fos. Carta que rebia de la meva mare o de les meves ties, la tornava sense obrir-la. Finalment van captar el missatge que no hi hauria resposta i la van deixar en pau. En aquell temps gairebé tots els graus de mulatos i quarterons feien igual: si tenien el tipus de cabells adequats, és clar. Podeu imaginar la quantitat la quantitat de blancs que tenen sang de negre a les venes i ho amaguen? El vint per cent, he sentit dir. La meva mare mateixa, Lula Mae, hauria pogut passar-hi fàcilment però va decidir abstenir-se'n. Em va explicar el preu que havia hagut de pagar per aquesta decisió. Quan el meu pare i ella van anar al jutjat a casar-se, hi havia dues bíblies i van haver de jurar sobre la reservada als negres. L'altra era per a les mans dels blancs. La Bíblia! Us ho podeu creure? (...)

Toni Morrison
La nit de les criatures, fragment pàg. 13 i 14.  



A vuitanta cinc anys l'escriptora, Premi Nobel estatunidenca, Toni Morrison publica una novel·la de dues centes pàgines que amb un to tan distingit com lleuger ens endinsa un cop més en el món dels negres dels Estats Units. Narrada per diverses veus entrem en la història de Bride, una bonica jove amb la pell lluminosa d'un color de carbó que, de vegades, esdevé blau fosc.  Bride fuig d'una mare que l'hauria volgut de pell clara i ella gràcies a la seva intel·ligència i atractiu es fa un lloc en la indústria dels cosmètics assolint un èxit important.
A partir d'aquí sabrem de les seves mentides i veritats, l'escoltarem i escoltarem també les altres veus que, directament o no, parlen d'ella i de les dones com ella. Com sempre és molt notable com Morrison confereix sons i llenguatges distints als personatges, pocs, que van conformant la trama. S'ha de subratllar el magnífic i delicat treball de traducció que realitza Dolors Udina. Qui hagi llegit a Morrison en llengua anglesa reconeixerà de seguida la seva única, incomparable manera de dir les coses així com la música inconfusible de la seva esvelta prosa.
La novel·la és quasi etèria pel que fa al text. Morrison és prou genial com per fer equacions màgiques que redueixen elegantment l'acció sense desvirtuar-la gens ni mica. Ella, ja fa anys, ha assolit la gràcia de no dir més del que cal dir i de fer-ho d'una forma que rebutja qualsevol intent de variació. Cada lletra, cada paraula, cada coma, punt i coma, punt i seguit i punt i apart, cada frase, cada paràgraf, cada capítol neixen amb la immutable autoritat que només l'art imposa.
I per no acomiadar-me sense una sola adversativa puc afegir que, en alguns passatges centrals, l'acció trontolla vagament com si li costés una mica quedar prou ben lligada a la resta de la trama i s'entestés a grinyolar breument avisant al lector d'un possible perill, una caiguda del fil narratiu. Però, no. Toni Morrison resolt perfectament els molt tímids grinyols i el que ha començat siguent una cançó, no un blues, recupera subtilment el ritme amb un acabat que ens fa lamentar que sigui això, un acabat.
Els personatges són encara amb mi però ja no em volen explicar res més. I com ho sento.

La nit de les criatures
Toni Morrison
Amsterdam 2016
Traducció Dolors Udina

La noche de los niños
Toni Morrison
Lumen 2016

Il·lustració, Wikipedia

2 comentaris:

  1. Fa temps que no llegeixo ni rellegeixo aquesta autora, ho hauré d fer.

    ResponElimina
  2. L'obra anterior, crec que se'n diu "Retorn" o similar és encara millor si això és possible i és que Morrison no sap escriure malament.

    ResponElimina