dimecres, 25 de novembre de 2015

L'ÚLTIMA CARTA DEL JOVE WERTHER


Werther, Sebastiano Longaretti

Està ben decidit, Charlotte, vull morir, i t'escric sense cap exaltació novel·lesca, amb la sang freda, el matí del dia que et veuré per última vegada. Quan llegeixis aquesta carta, estimada meva, la tomba ja cobrirà les despulles gelades del desgraciat que no coneix altre plaer més dolç, en els darrers moments de la seva vida, que el de parlar amb tu. He tingut una nit espantosa i al mateix temps benefactora. Ella ha fixat, afermat la meva decisió. Vull morir! Quan ahir vaig marxar del teu costat, quina terrible convulsió que vaig sentir a l'ànima quin horrible encongiment de cor! com la meva vida, consumint-se vora teu sense joia, sense esperança, em glaçava i em causava terror1 a penes vaig poder arribar a la meva cambra. Vaig caure de genolls fora de mi; i, oh Déu! tu em vares concedir el consol de les llàgrimes més amargues. Mil projectes, mil idees varen combatre en la meva ànima; i finalment no m'hi va quedar més que una única idea, ben decidida, incommovible. Em vull morir!  Em vaig posar a dormir, i aquest matí, amb tota la calma del despertar, he trobat encara en el meu cor aquesta ferma, indestructible decisió. Em vull morir!...No hi ha cap desesperació, és la certesa d'haver acabat la carrera, i de que jo em sacrifico per tu. Sí, Charlotte, per què amagar-t'ho? Cal que un de nosaltres dos mori, i vull ser jo. Oh estimada meva! Sovint una idea rabiosa s'ha insinuat en el meu cor estripat... matar el teu espòs...tu...jo!...Així sigui doncs! Quan cap al tard d'un bell dia d'estiu, tu pugis la muntanya, llavors pensa en mi, i recorda't de quantes vegades jo he recorregut aquesta vall. Mira de seguida cap al cementiri, i que els teus ulls vegin com el vent gronxa l'herba damunt del meu sepulcre, sota els darrers raigs del sol ponent...Em sentia calmat al començar, i ara, aquestes imatges m'afecten amb tanta força que ploro com un infant.


Els sofriments del jove Werther
Johan Wolfgang von Goethe
Traducció lliure del francès, Glòria Abras Pou




El gran poeta romàntic alemany Goethe es va inspirar en els seus propis sentiments de jove enamorat per explicar el gran amor que sent el malaurat Werther  personatge cabdal de la literatura universal en llengua germànica.
Werther, el suïcida canònic que tant han estudiat els psicoanalistes, és fruit de la figura d'un company d'estudis de Goethe, Jerusalem. Ambdós varen assistir a una festa on hi varen conèixer la jove i bella Charlotte Buff. I ambdós se'n varen enamorar amb l'agreujant de que, així com Goethe acabats els seus estudis de dret, va tornar a Frankfurt Jerusalem es va matar.
Goethe va publicar Werther a l'edat de 24 anys.
No cal dir-ho però ho dic que Werther, d'ençà de la seva publicació, ha anat esdevenint, amb imparable força, un clàssic entre els clàssics.


Fonts:
Blog Des lettres
id.     Celeste 

10 comentaris:

  1. Tractant-se de Goethe, estimada Carme, no és gens estrany el que has sentit. A mi, els pels de punta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tantes vegades he dit jo que em vull morir... però no hi havia ningú a l'altra banda, i Werther no sé si l'hi va trobar o no.

      Elimina
  2. Olga,
    No podem saber si hi ha algú a l'altra banda. Jo crec que aquest pensament d'absència absoluta frena el possible suïcidi. Jo també he dit molt cops que em volia morir però mai no he tingut valor per matar-me i encara hhi ha una baula que m'enganxa a la vida.

    ResponElimina
  3. efecto Werther... mejor no nos ponemos románticas!

    besos, Gloria, también para Olga y para Carme, claro!

    ResponElimina
  4. No hace falta que yo me Ponga romàntica, Pilar. naci con el mal.
    Tus besos para todas son, como siempre, muy bien recibidos.
    Un abrazo para tí.

    ResponElimina
  5. El Clasicismo deviene Romanticismo al amar la Noche.
    En Goethe se vuelve Clásico:

    Otra vez te atreves, sombra tan llorada,
    a volver a pisar la luz del día
    (...)

    JW Goethe - A Werther

    ResponElimina
  6. En Werther era un pesat, i em temo que encara no és mort. Confio més en la industria de l'embotit de la plana de Vic que en la seva equivalent romàntica i alemanya.

    ResponElimina
  7. Allau,
    Estem tant lluny d'aquells temps!
    Jo sóc de les que crec que un suïcida no t'ha de fer el seu còmplice i menys si t'estima tant.

    ResponElimina