dissabte, 14 de novembre de 2015

DIVENDRES DE SANG

black and white, candle, fire, flame in hand, hot wax
Fotografia FAVIM


















OÙ JE MOEURS RENAÎT LA PATRIE


Louis Aragon, filòsof i home de lletres


París, 13 de novembre del 2015

9 comentaris:

  1. ni patrias ni religión...

    DESCANSEN EN PAZ

    ResponElimina
  2. Ojalá el ser humano hubiera dejado atrás móviles tan poderosos como son las patrias y las religiones però està claro que a la barbàrie le queda mucho camino por hacer y està al acecho.

    Tragedias como la de ayer fertilizan los fanatismos salvajes que encuentran su respuesta en guerres inevitables...

    Un beso, Pilar!

    ResponElimina
  3. No vull renunciar a la pàtria i entenc que hi hagi qui no vulgui renunciar a la religió. Tolerància, pau i democràcia no són incomatibles amb aquests conceptes. Potser caldria una acció contundent contra l'Estat Eslàmic i, simultàniament, un judici en tota regla contra aquells que van promoure la guerra d'Irak amb un motiu que s'ha demostrat inexistent. Condol i solidaritat per al poble parisenc.
    Margarida Abras

    ResponElimina
  4. Una valenta declaració d'intencions.
    Gràcies pel teu comentari, Edipa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els cementiris són, així, la gran pàtria comuna, malgrat, encara, la distinció de classes.
      Una abraçada, Glòria.

      Elimina
  5. Els teus pensaments sempre em queden a dins.
    Una abraçada per a tu, Olga.

    ResponElimina
  6. Mi recuerdo, mi cariño, mi sentimiento a todas las víctimas de la barbarie, sin banderas.

    Que celui-là qui me hait vienne et me tue
    Je lui dirai merci de tout mon sang
    (...)

    Louis Aragon, poeta

    ResponElimina
  7. Bellos deseos por tu parte y gracias por el poema, tan adecuado, que has sabido elegir.

    ResponElimina