dimecres, 23 d’agost de 2017

KHALIL GIBRAN COM UN LOTUS DE PÈTALS INCOMPTABLES


DEL CONEIXEMENT  D'UN MATEIXhttps://s-media-cache-ak0.pinimg.com/originals/02/41/f1/0241f12e7e7a17046789d1e073f4b100.jpg
 Fotografia, Pinterest


I un home digué,
Parleu-nos del Coneixement d’un mateix.
I ell respongué dient:
Els vostres cors coneixen en silenci els secrets dels dies i de les nits.
Però les vostres vides tenen set del coneixement del vostre propi cor.
Voldríeu saber en paraules el que sempre heu sabut en el pensament.
Voldríeu tocar amb els vostres dits el cor nu dels vostres somnis.
I seria un bé que poguéssiu fer-ho.
La font amagada de la vostra ànima ha de tenir necessitat de brollar i de lliscar, mormolant, cap al mar.
No permeteu, però, que hi hagi bàscules per a pesar el vostre desconegut tresor.
Ni cerqueu tampoc, amb pals o sondes, les pregoneses del vostre coneixement.
Perquè el propi ésser és un mar sense mesura ni límits.
No digueu mai: «He trobat la veritat», sinó: «He trobat una veritat».
No digueu: «He trobat el camí de l’ànima», sinó: «He trobat l’ànima caminant pel meu camí».
Car l’ànima segueix tots els camins.
L’ànima no camina per damunt d’una ratlla ni creix com una canya.
L’ànima es desplega ella mateixa com un lotus de pètals incomptables.

(El profeta, 1923)
Gibran Khalil Gibran
Traducció, Maria de Quadras



Kahlil GibranGibran Khalil Gibran (Bsharra, 1883-Nova York, 1931). Poeta i pintor libanès que va viure la major part de la seva vida als Estats Units. És conegut sobretot gràcies al seu llibre El profeta.




5 comentaris:

  1. "Vaig caminant per sempre sobre aquestes ribes.
    Entre la sorra i l'escuma.
    La marea alta esborrarà mes petjades,
    i el vent esbargirà l'escuma.
    Però el mar i la riba restaran.
    -Per sempre."

    Un poeta que m'agrada molt com Edmon Jabes. Tinc un recul de pensaments i poemes d'ell que és una delicia Sorra i escuma.

    ResponElimina
  2. No conec a Jabes però ara el buscaré. Gràcies, Francesc.

    ResponElimina
  3. Profund poema, tot ell un tractat de la bellesa original i pràctica.
    Em trobo gent que no creu en l'ànima: és que no s'han trobat ells mateixos.
    Una abraçada, Glòria.

    ResponElimina
  4. Potser ens inventem l'ànima per transcendir la nostra naturalesa material. Si ens l'inventem, existeix per nosaltres.

    ResponElimina