INTERLUDI A LES VIES
Sec a l'estació
el viure a les vies
el pas de les hores
el ferro a les venes
tan fàcil
i un fil de vent
resseguint-li les galtes.
Maria Cabrera Callís
EPÍLEG A LES VIES
Lectura en clau vitalista
per a qui un dia ballava
amb mi sense sabates.
Sec a l'estació del viure
a les vies el pas de les hores
el ferro roent a les venes
tan fàcil
i un raig de sol
resseguint l'esperança.
Maria Cabrera i Callís
També ens hem acompanyat molt les vies i jo. Maria Cabrera en fa música poètica i jo, fins ara, n'he fet suggeridor silenci tancat en el meu cap. M'ha encegat els ulls el gris viu de les vies que viuen dibuixant línies paral·leles que, de tant en tant, es creuen en insòlits revolts que segueixen els capricis del paisatge. I de vegades s'han parat els trens perquè ens hem dit adéu o fins demà o que et vagi bé. O res. I de vegades s'han parat els trens perquè a les vies hi hagut sang. Sempre acabo recordant-la. Roja i lluent, la sang.
Maria Cabrera i Callís va néixer a Girona l'any 1986.
Val la pena llegir i rellegir els seus versos.
Ella diu que "la poesia és música que es fa amb paraules".
Jo hi afegeixo, les paraules són música.
Glòria Abras Pou
Poemes: Mag poesia
Fotografia: Estació de ferrocarril, Badalona
Temes que em són molt propers, perquè vaig escriure el llibre "Trens", que poca gent coneix.
ResponEliminaEspero que l'estiu et vagi provant, ànims.
Gràcies, Olga. La terrible calor em deixa atuïda. Tingues tu també un bon estiu. Estarem en contacte!
ResponEliminalos trenes me gustan llenos de vida y paisaje...
ResponEliminabsss, gloritxu
y a mi también pero también adoro las estaciones quietas a ciertas horas del día o de la noche como en las misteriosas pinturas de Delvaux.
ResponElimina