dissabte, 1 d’octubre de 2016

HA RETORNAT OCTUBRE I JO TAMBÉ


Safrans - Félix Vallotton
I aquesta llum d'octubre entre a la casa i, com cada any, tot pren un aire de pel·lícula francesa de pressupost modest. La llum d'un sol que ja no m'enlluerna però il·lumina els racons i confereix a cada un d'ells una tonalitat particular. Els llibres que demanen tornar a ser llegits,  si més no fullejats, tocats, canviats de lloc. No hi fa res que la A i la W s'aguantin l'una amb l'altra o que la Z es recolzi sobre una Y o una I i que la B s'amagui ajaguda al prestatge sota la U que dorm un son immerescut.
 Tot té un altra caire amb aquesta llum d'octubre acabat d'arribar, llum que no m'agredeix ni em fa fer ganyotes, quieta i fresca rebaixa la lluïssor del vidre de la gerra verda que sosté una rosa blanca de paper. De paper.
I la lluentor d'un marc daurat, que guarda somriures que jo estimo, s'ennobleix perquè ara sembla d'or vell com una antiga i valuosa peça que ja fa anys , potser segles, pertany a la família i  va passant de mà en mà. Ara el tinc jo i no sé per qui serà. I la pell és més pàl·lida perquè la llum és pàl·lida i, en el mirall, el pas del temps sembla més lent i, bondadosament o no, m'enganya, m'estalvia un rictus, m'esborra aquella arruga i dissimula el quasi inexistent color dels llavis ja cansats.
Tot per aquesta llum d'octubre nova i constant que sempre em fa recordar França i les seves tardors que em guien per carrerons inhòspits de pobles i ciutats, buscant-hi cafès freqüentats per sers que semblen ombres i parlen en veu baixa sobre qui sap què.

Un paràgraf de Proust , un tapís brodat amb fils de cristalls de mil colors cap d'estrident. I En acabar, unes notes de Chopin en un plor controlat que envaeix, subtil i  inconsolable, l'atmosfera. És a casa. És a qualsevol cafè d'ombres no gaire lluny d'aquí mateix. És aquesta llum d'octubre que retorna i amb olor de molsa m'abraça quan em reconeix.

Glòria Abras Pou
Text inèdit

8 comentaris:

  1. Quin text més bell i sentit, Glòria, m'ha fet pensar moltes coses. Aquesta llumj, i el clima, que encara no es vol rendir. Ja necessito frescor per recollir-me i rertrobar els tresorets que dius.
    Que els déus et siguin benignes i dolços aquests mesos de transparències d'ambre.
    una abraçada.

    ResponElimina
  2. Olga,
    Les teves generoses paraules tallen les meves.També tu ets llum per a mi, una flama eterna...gràcies emocionades.

    ResponElimina
  3. Bonic text, m'agrada que tot retorni, sobretot els blogs amb contingut, en aquestes tardors primaverals

    ResponElimina
  4. cada otoño se presenta para mi esperanzador, también yo me recojo en esa luz íntima de hojas amarillas y rojas.
    así lleguen tus relatos y tu compañía, querida Gloria.

    un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Pilita. Los colores del otoño te quieren, felices de que tu los reinventes.
      El abrazo que jamás se rompe.

      Elimina
  5. Gràcies, Júlia. No tinc la teva capacitat per escriure tant i tenir sempre coses interessants per dir i per debatre però faré el què pugui.

    ResponElimina
  6. Es la vuelta a las rutinas, a esos hábitos tan caros a la psique cuando le entra la luz de soslayo.
    Precioso texto que yo llamaría prosa poética, aunque a algunos no les guste.
    Bicos.

    ResponElimina
  7. La intención es poética, por supuesto. Celebro que te guste a tí.
    Un petó, Barbe.

    ResponElimina