divendres, 11 de març de 2016

DECONSTRUINT CHOPIN


Georges Sand tan coneguda per la seva notable obra literària com per la seva vida de dona liberal -per alguns immoral o amoral- va portar com un calvari la seva intensa relació amb el gran músic Frédéric Chopin. Se sap que quan ambdós tornaven de la seva estada a Mallorca, entre Nohant i París, el geni va esdevenir un amant tirànic, alterat el seu caràcter per la galopant tuberculosi que tan cruelment acabaria amb ell.
A un amic anomenat Grizmala, Sand dirigeix aquesta carta explicativa per se. Està datada el maig de 1848. 

El mal que rosega aquest pobre ser (Chopin) tant en l'aspecte moral com en el físic em mata des de fa molt temps, i el veig marxar sense haver-li pogut fer mai cap bé ja que l'afecte inquiet, ombrívol i gelós que jo l'inspiro és la causa principal de la seva tristesa. Fa set anys que visc com una verge amb ell i els altres, he envellit abans d'hora sense fer cap esforç ni sacrifici, indiferent com he quedat a les passions i desil·lusionada sense remei.

Si una dona a la terra li hagués d'inspirar la més absoluta confiança, aquesta seria jo, i ell no se n'ha adonat mai; i sé molt bé que hi ha gent que m'acusa, alguns diuen que l'he esgotat amb la violència dels meus sentits, altres d'haver-lo dut a la desesperació amb les meves bogeries. Crec que tu saps com és ell. Ell, ell se'm queixa d'haver-lo mort a base de privacions mentre jo tinc la certesa de que el mataria si el tractés de manera diferent. Ja veus quina és la meva situació en aquesta funesta amistat en la que m'he convertit en la seva esclava en totes les circumstàncies en que he pogut,  sense mostrar-li una preferència impossible i culpable pel que fa als meus fills, on aquest respecte que jo hauria d'inspirar-los i també als meus amics ha estat tan delicat i tan seriós de conservar.

Per la meva banda, he fet prodigis de paciència dels que mai m'hauria sentit capaç, jo que no tenia natura de santa com la princesa (la princesa Anna Czartoyska, la jove esposa del príncep Adam). He arribat al martiri; però el cel és inexorable contra mi, com si tingués grans crims per expiar, doncs al mig de tots aquets esforços i sacrificis, aquell a qui jo estimo amb un amor absolutament cast i maternal es mort víctima de la dependència que té de mi. Déu vulgui, en la seva bondat que, si més no, els meus fills siguin feliços.

Font: www.DesLettres
Traducció lliure de Glòria Abras Pou
Imatge: Taringa

11 comentaris:

  1. George Sand va ser una dona admirable i intel·ligent, fa uns anys vaig llegir una extensa i extraordinària biografia sobre ella però durant un temps va semblar la 'dolenta de la pel·lícula', fins i tot recordo una obra de teatre d'aquelles que donaven per la ràdio sobre l'estada de la parella a Valldemosa i ell semblava la víctima quan sembla que va ser ben bé a l'inrevés. Sand se'n va sortir amb el fill però no així amb la filla que va ser una persona complicada i estranya, gelosa de la mare. És una llàstima que Sand sigui encara tan poc coneguda com escriptora quan va escriure molt i bé, tot i que el temps ha passat per damunt de la seva literatura de forma inexorable, em temo que la majoria la coneix pels seus suposats escàndols, molt magnificats.

    ResponElimina
  2. És cert, Júlia. Però si bé és molt coneguda pels seus escàndols que, d'altra banda, no solia amagar, també és veritat que les seves relacions amistoses o amoroses que ella expressa tan bé per escrit, donen fe del seu talent, cultura i lucidesa. Es va emportar a l'hort uns quants francesos de renom eh eh...

    ResponElimina
  3. També penso que conviure amb un geni tísic no podia ser fàcil. No crec que ella fos la dolenta i ell el bo. Crec que Chopin va tenir molt mala sort i és molt més potent el seu múscul artístic que el d'ella i és que jo sento tres notes de Chopin i tots els racons del meu esperit el ploren sense llàgrimes.

    ResponElimina
  4. A propósito de esta interesante entrada, te dejo querida Gloria un YouTube de la intervención de, Anna Caballé en la Fundación Juna March sobre la escritora George Sand. Te lo recomiendo. https://m.youtube.com/watch?v=C983M60XdYg

    Un abrazo

    ResponElimina
  5. Muchas gracias, Pilar.
    Te tendré informada de mi opinión.
    Te escribiré pronto.
    Besosss

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. Penso que un geni no és mai dòcil. Chopin portava dins seu tanta música que el sobrepassava, no la podia contenir; aquesta vida, enfrontada a la mort inexorable i propera feia saltar espurnes.
      Molt difícil, així, la convivència.
      Una abraçada, Glòria.

      Elimina
  7. És un encert la teva forma de descriure el geni i, en aquest cas, el de Chopin que devia haver de lluitar constantment amb la seva indescriptible inspiració. I aquella tos!
    Una abraçada per tu, Olga.

    ResponElimina
  8. Los sentimientos de los genios están en sus obras; su infelicidad es nuestro deleite. La convivencia, casi imposible.

    ResponElimina
  9. Una sentencia, un aforismo, una dura verdad: "su infelicidad es nuestro deleite".

    ResponElimina
  10. Una sentencia, un aforismo, una dura verdad: "su infelicidad es nuestro deleite".

    ResponElimina