dijous, 10 de desembre de 2015

LEÓN FELIPE, RECORD I MEMÒRIA


El levantamiento, Diego Rivera
León Felipe es deia en realitat Felipe Camino Galicia de la Rosa i va néixer a Tábara, en una comarca zamorana coneguda com Tierra de Tábara.
Fill d,una família benestant, León Felipe va venir al món l'any 1844 i pertany a la generació de poetes espanyols del 27, una generació que brilla per la riquesa lírica dels seus components.
León Felipe va estudiar farmàcia i va exercir la seva professió per diversos pobles de la península. Al mateix temps exercia d'actor en una companyia de còmics ambulants. Va portar una vida erràtica i bohèmia que el va conduir tres anys a la presó a causa d'endeutaments diversos. L'any 1922 va marxar a Mèxic, després a Guinea Ecuatorial i altra vegada a Mèxic amb una carta de recomanació que li permetria ser bibliotecari a Veracruz i també professor de literatura espanyola, càrrec que més tard exerciria durant uns anys a la universitat de Cornell, als Estats Units.
Quan va esclatar la guerra civil espanyola, León Felipe va tornar per recolzar el bàndol de la república. L'any 1838 va haver de tornar a Mèxic fugint d'una mort segura a mans dels nacionals.
León Felipe, traductor de Walt Whitman va ser molt comparat al gran poeta estatunidenc. En la seva poesia hi trobem l'exaltació i el càntic, el clam i la queixa. Els seus poemes també s'han comparat als versicles bíblics per la seva força espiritual i lírica.


I avui qui recorda a León Felipe? , Doncs jo,  que donant un cop d'ull al prestatge dels poetes, he trobat la seva meravellosa "Antologia rota"  publicada per Editorial Losada de Buenos Aires l'any 1957 i reeditada unes quantes vegades més. Ara, els fulls del llibre són grocs com fulles seques però la lletra segueix lluitant des del paper. Comprar aquest llibre a la Barcelona dels anys 70 del segle passat, quan jo ho vaig fer, podia costar la detenció del venedor i del comprador si algun policia de civil o brigada social, voltava per la llibreria. Recordo la llibreria, El cinc d'oros, a la Diagonal. Un dia hi va explotar una bomba i la va convertir en cendra. També recordo sovint la Editorial Losada que publicava els llibres que la dictadura franquista prohibia i sento agraïment pels llibreters que s'exposaven a importar-los. Eren textos letals i, tal vegada, teníem la sort de que la policia franquista no coneixia gaires escriptors.
Tornant a la Generació del 27, potser León Felipe no sigui un dels seus poetes més grans però la seva lletra és crit. Un crit que encara ressona i que no hem d'oblidar mai.


I per mostres,




Franco... tuya es la hacienda...
la casa, el caballo y la pistola...
Mía es la voz antigua de la tierra.
Tú te quedas con todo
y me dejas desnudo y errante por el mundo...
mas yo te dejo mudo... ¡mudo!...
¿Y cómo vas a recoger el trigo
y a alimentar el fuego
si yo me llevo la canción


El poeta y el filosofo


Yo no soy el filósofo
El filósofo dice: Pienso...luego existo.
Yo digo: lloro, grito, aullo, blasfemo...luego existo.
Creo que la Filosofia arranca del primer juicio. La Poesía del primer lamento. No sé cuál fue la palabra primera que dijo el primer filósofo del mundo. La que dijo el primer poeta fue  ¡Ay!.
(...)


ANTOLOGÍA ROTA
León Felipe
Editorial Losada S.A.
Buenos Aires
Tercera edición 1968


Imatge: Blog esdemexicanos.com

8 comentaris:

  1. Això dels més grans és relatiu, per a mi sí que ho és, és cert que ara està una mica oblidat, però això ja passa amb molta gent, quan jo era jove va tenir moments de glòria entre els joves, també Paco Ibáñez i alguns altres en van fer difusió cantant els seus textos, quan estudiava magisteri de vegades venien rapsodes a recitar a l'escola i sempre deien algun poema seu.

    ResponElimina
  2. Glòria, no conec gens l'obra de León Felipe, però amb la data de naixement que has posat crec que el fas envellir 40 anys. No em quadraria amb un hipotètic pretendent de la Sara Montiel (com ella assegurava).

    ResponElimina
  3. Júlia,
    Tens raó que els oblits afecten a quasi tots els artistes. Fins i tot, ja ho saps, Shakespeare o Velázquez, varen quedar molt temps tancats a calaixos i armaris.
    Recordo força bé les inflamades versions de Paco Ibáñez sobre poemes de Felipe i d'altres, tots molt compromesos.
    Potser sí que és un gran poeta i el valoro però figures com la de Miguel Hernández o Federico García Lorca m'han enlluernat tant que fa que León Felipe em quedi fora de camp.

    ResponElimina
  4. Allau,
    Gràcies per posar les coses al seu lloc. Efectivament l'any de naixement és el 1884...els nombres sempre m'han traït.
    De la Sarita i, segons ella, no hi havia home que no se'n enamorés perdudament... fins i tot el doctor Severo Ochoa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquells llibres de Losada... folrats de paper de topets blaus, grocs, com tu dius, però de poemes que ens feien conèixer, vibrar, pensar.
      Són a l'inici del nostre fons personal. El d'herència s'allarga més segles enrere.
      Gràcies pel record, Glòria, i una abraçada.

      Elimina
  5. Celebro que t'hagi agradat aquest record de Losada. Quant els hi dec!. És cert que el fons heretat ve de més endarrere però, els llibres de Losada, com molt bé dius, inicien el nostre fons personal.
    Una abraçada per tu, Olga!

    ResponElimina
  6. Poeta de la luz, ensombrecido por descomunales compañeros de generación. Claridad de una noche de helada.

    ResponElimina
  7. ...y pese a su brillante generación todavía escuchamos su voz.

    ResponElimina